Ara aflora el colonialisme

M’admira la manera com els pre­clars ana­lis­tes de Madrid (com a con­cepte, no com a ciu­tat) abor­den la qüestió cata­lana des de sem­pre. En blanc –és a dir, una lec­tura molt deter­mi­nada de la Cons­ti­tució– i en negre, que és tota la resta. Als inde­pen­den­tis­tes se’ls ha dit de tot. El 28 de maig el direc­tor d’aquest mitjà va tenir la paciència de reco­llir una llista d’insults que ens han dit, ens estant dient i ens diran els pròxims dies.

Un de molt uti­lit­zat –i molt abans que aquí es comencés a moure la ban­dera de l’inde­pen­den­tisme– era el de com­pa­rar els cata­lans amb els nazis. Si volem votar, som uns nazis; si defen­sem la nos­tra llen­gua, som uns nazis; si dema­nen un finançament equi­ta­tiu, som uns nazis...

Però suposo que els que insul­ta­ven –un bonic recurs quan no s’admet que algú pugui pen­sar dife­rent– devien veure que la paraula nazi ja estava dei­xant de cau­sar efecte, de manera que han tro­bat un nou filó veta. Ara ja no volem con­ver­tir la república de Cata­lu­nya en l’Ale­ma­nya nazi, sinó en la Veneçuela boli­va­ri­ana. Aquesta és la gran con­clusió de tan­tes hores d’estudi i d’anàlisi de la rea­li­tat de Cata­lu­nya.

I ara m’explico perquè els matei­xos mit­jans que estan tan pre­o­cu­pats per la uni­tat d’Espa­nya ens obse­quien cada dia amb infor­ma­ci­ons sobre el que passa a Veneçuela. O pot­ser és que jo sóc un mal­pen­sat, oi?

Però ja és bo que passi, perquè això ser­veix per desem­mas­ca­rar molts demòcra­tes de pa sucat amb oli. Aquí només fa 40 anys que tenim de democràcia i hi ha qui se sent acre­di­tat per anar donant lliçons pel món.

I al dar­rere d’aquesta acti­tud, que hi ha? Què demos­tra aquesta com­pa­ració de la Cata­lu­nya que ells jut­gen anti­de­mocràtica, amb Veneçuela? Que se sen­ten supe­ri­ors. Que cre­uen que la seva democràcia és de pri­mera, men­tre que altres països no saben què s’empes­quen. Al cap­da­vall, és la mateixa men­ta­li­tat colo­ni­a­lista que devia ani­mar els que van anar a Amèrica per evan­ge­lit­zar-la i, de pas, impo­sar la seva llen­gua i pren­dre’ls les rique­ses.