Votarem

Des del precís ins­tant en què l’Estat va des­fer­mar l’ope­ració repres­siva de dime­cres, amb la supressió de facto de l’auto­go­vern català i l’erdo­ga­nit­zació defi­ni­tiva de la democràcia espa­nyola, la inde­pendència va dei­xar de ser una pro­posta per començar a mate­ri­a­lit­zar-se. L’Estat ja ha per­dut. La reacció auto­ritària des­pro­por­ci­o­nada per una con­vo­catòria elec­to­ral els ha situat en el lloc dels per­de­dors. Ja no poden fer marxa enrere i cada pas enda­vant en la repressió els apropa un pas més a la pèrdua defi­ni­tiva de Cata­lu­nya. El con­flicte ja s’ha ins­tal·lat en el pla inter­na­ci­o­nal i col·loca un poble que vol votar davant un Estat que noli­eja vai­xells amb tro­pes, un país que només vol donar la paraula als ciu­ta­dans davant un Estat que irromp en redac­ci­ons i imprem­tes, deté i multa càrrecs públics i elec­tes.

Sem­bla clar que el dia D serà l’1 d’octu­bre. L’Estat està pre­pa­rant un des­ple­ga­ment sense pre­ce­dents en l’Europa democràtica con­tem­porània per impe­dir una votació. És pre­ci­sa­ment l’1 d’octu­bre quan els ciu­ta­dans d’aquest país hau­rem d’estar a l’altura. Pre­pa­rem-nos per a un dia llarg i intens. Por­tem entre­pans i begu­des, perquè és pro­ba­ble que ens hàgim d’ins­tal·lar als llocs de votació durant tota la jor­nada. Cap efec­tiu de cap força de segu­re­tat s’atre­virà a res davant de 50, 100 o 300 ciu­ta­dans que encer­clen les urnes de manera pacífica, fes­tiva i ale­gre. Sobre­tot això: de manera pacífica, fes­tiva i ale­gre. La des­es­pe­ració més gran de l’Estat és no tro­bar la imatge més pre­uada per a la seva estratègia: una escena de violència, una foto d’una càrrega poli­cial, un clip de vídeo d’un enfron­ta­ment. Estem donant una lliçó de democràcia al món sen­cer. Estem gua­nyant la lli­ber­tat amb cançons, amb cla­vells i amb abraçades. Els par­la­ments d’Irlanda, Gran Bre­ta­nya, Dina­marca, Noru­ega, Bèlgica i d’altres i la premsa inter­na­ci­o­nal de manera gai­rebé unànime cen­su­ren l’actu­ació de l’Estat. El mateix minis­tre d’Afers Exte­ri­ors espa­nyol ha hagut de jus­ti­fi­car-se davant de l’assem­blea de l’ONU. Calma i tran­quil·litat. Vota­rem i gua­nya­rem.