Sense autogovern

Per molt que alguns ens vul­guin fer creure que d’ençà de l’apli­cació de l’infaust arti­cle 155 s’ha ins­tal·lat una certa nor­ma­li­tat a Cata­lu­nya, el cert és que estem davant d’una situ­ació gravíssima. A hores d’ara el país ha per­dut el seu auto­go­vern con­que­rit amb el res­ta­bli­ment de la Gene­ra­li­tat pel retorn del pre­si­dent Tar­ra­de­llas abans de la redacció de la tan ano­me­nada Cons­ti­tució actual. És a dir, estem ins­tal·lats, una altra vegada, en una etapa pre­de­mocràtica. El govern de l’Estat ha usur­pat de forma clara­ment abu­siva i gens democràtica les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons, el Par­la­ment i el legítim govern català. A més, ha empre­so­nat con­se­llers, líders soci­als i obli­gat a exi­liar-se la resta de con­se­llers i el mateix pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, en Car­les Puig­de­mont.

Si el 21-D, a través de la força del vot, res­ta­blim el govern legítim i recu­pe­rem les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons, aquest parèntesi haurà dei­xat feri­des i con­seqüències encara ara difícils de deter­mi­nar. En el cas edu­ca­tiu, per exem­ple, roman­dre dos o tres mesos –com a mínim– sense poder pren­dre deci­si­ons exe­cu­ti­ves des de les nos­tres legítimes opci­ons polítiques, vali­da­des per les urnes pels nos­tres ciu­ta­dans, implica que altres les pren­guin sense cap legi­ti­mi­tat i, a més, des de posi­ci­ons radi­cal­ment contràries a les polítiques lingüísti­ques, cul­tu­rals i res­pec­tu­o­ses amb el model propi de l’escola cata­lana, carac­te­rit­zat sem­pre pel seu espe­rit inclu­siu i inno­va­dor.

Tenim sort que la immensa majo­ria dels nos­tres mes­tres i pro­fes­sors, direc­tors de cen­tres, ins­pec­tors, ser­veis edu­ca­tius, dele­gats ter­ri­to­ri­als i direc­tors gene­rals, sub­di­rec­tors, caps de ser­vei i la resta de fun­ci­o­na­ris de l’admi­nis­tració edu­ca­tiva vet­llen i vet­lla­ran per pro­te­gir el nos­tre model edu­ca­tiu. D’això en podem estar ben segurs. La volun­tat de ser­vei de tots ells és inqüesti­o­na­ble.

Tan­ma­teix les situ­a­ci­ons d’anor­ma­li­tat, quan s’allar­guen, tenen efec­tes per­ver­sos i si, a més, aquesta situ­ació està pro­pi­ci­ada per aquells que tenen –diguem-ho clar– com un dels seus prin­ci­pals objec­tius arre­me­tre i des­truir el model d’èxit de l’escola cata­lana, lla­vors, cal que entre tots ens con­ju­rem a pro­te­gir i pre­ser­var, cadascú des del seu lloc de res­pon­sa­bi­li­tat, allò que ens ha cos­tat tant de cons­truir i que no estem dis­po­sats a renun­ciar-hi: la garan­tia de la bona edu­cació per als nos­tres fills. Ara tocar ser resis­tents, intel·ligents i corat­jo­sos. No ens podem per­me­tre frac­tu­rar la nos­tra for­ta­lesa. Dig­ni­fi­quem la defensa de les urnes, és a dir, de la democràcia, que els nos­tres con­ciu­ta­dans pro­ta­go­nit­za­ren l’1-O i rea­fir­mem la victòria, de forma ina­pel·lable, el pro­per 21-D. Ens hi juguem el país i la seva escola. És a dir, el pre­sent i el futur.