Vins catalans

Ahir mateix aquest diari infor­mava d’un fet que no per espe­rat és menys sig­ni­fi­ca­tiu: per pri­mera vegada, el con­sum de vins de deno­mi­na­ci­ons d’ori­gen cata­lans en el sec­tor de l’hos­ta­le­ria i la res­tau­ració supera el dels vins espa­nyols. La DO Rioja, que històrica­ment havia lide­rat el rànquing de les pre­ferències dels cli­ents dels res­tau­rants cata­lans, ha estat superada en 2017 pel con­junt de les DO cata­la­nes. A més a més, tant en preus com en volum, el sec­tor ha incre­men­tat les xifres res­pecte de l’any pas­sat.

És aquest un camí que la ciu­ta­da­nia cata­lana ha començat a tran­si­tar en molts altres sec­tors de l’eco­no­mia i de la vida quo­ti­di­ana. El poder de con­sum dels cata­lans és una eina d’apo­de­ra­ment popu­lar que pot fer tron­to­llar l’esta­blish­ment d’una forma molt més con­tun­dent que mil mani­fes­ta­ci­ons. La Caixa d’Engi­nyers, que el 2016 havia aug­men­tat el nom­bre de cli­ents un escàs 1,1%, ha vist com en 2017 la pujada es mul­ti­pli­cava per 12 i superava els 160.000 titu­lars de comp­tes ban­ca­ris a l’enti­tat. Som Ener­gia suma cli­ents a un ritme set­ma­nal qua­tre cops supe­rior a l’habi­tual i Hola Luz signa un 45% més de con­trac­tes dels que acos­tu­mava a fer abans. L’ope­ra­dora de tele­fo­nia Par­lem ha aug­men­tat un 50% el nom­bre d’abo­nats, només en els últims qua­tre mesos. Els petits can­vis són pode­ro­sos, deia el Capità Enciam. Mol­tes de les empre­ses que van córrer a obeir els dic­tats de la Mon­cloa, en plena ope­ració de la por con­tra la inde­pendència de Cata­lu­nya després del referèndum, estan patint en pròpia pell la reacció serena però con­tun­dent dels ciu­ta­dans cata­lans, que fan ser­vir el seu poder com a con­su­mi­dors per cons­truir l’eco­no­mia de la nova república des de la base, fent créixer i con­so­li­dant les com­pa­nyies cata­la­nes que apos­ten pel país sense pres­tar-se a mani­pu­la­ci­ons polítiques bar­ro­e­res. Hem citat aquí només uns quants exem­ples, però n’hi ha molts més. Som-hi.