Sense contaminació acústica

Enmig de la infi­ni­tat de tendències musi­cals que es van impo­sar com a prin­ci­pal objec­tiu tren­car-nos els tim­pans, can­tants com Mayte Martín ens va donar la pos­si­bi­li­tat de sen­tir cada nota, cada síl·laba en una dicció per­fecta, que la separa dels fla­mencs, on mai s’ha vol­gut enca­se­llar. L’art de Mayte és com la dels grans Alberto Cor­tez, Léo Ferré i Maria del Mar Bonet. Sem­pre la sen­tim pròxima amb les dosis exac­tes d’estils en trans­for­mació: tràgica com un tango, dramàtica com el fla­menc o ten­dra com un bolero. També per la poe­sia que la tra­vessa. No hem d’obli­dar que part de la seva for­mació la va fer en fes­ti­vals lite­ra­ris quan el Taller de Músics pro­gra­mava poe­sia. Mayte Martín és un orgull per a la cul­tura.