Guillem Agulló

L’11 d’abril de 1993. Dime­cres vinent farà 25 anys exac­tes de l’assas­si­nat de Gui­llem Agulló. La mort del jove inde­pen­den­tista i anti­fei­xista de Bur­jas­sot, mili­tant de Mau­lets, es va pro­duir a Mon­ta­ne­jos a mans d’un grup d’extrema dreta espa­nyo­lista. L’autor mate­rial del fet, Pedro Cue­vas, va ser con­dem­nat a 17 anys de presó però només en va com­plir qua­tre. I se li va per­me­tre poste­ri­or­ment pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons dins una can­di­da­tura d’extrema dreta. I això mal­grat que havia estat detin­gut de nou en una ope­ració poli­cial. La impu­ni­tat del naci­o­na­lisme espa­nyol, com es veu, no és cosa de la res­posta al procés i ve de molt lluny.

L’assas­si­nat de Gui­llem Agulló va cau­sar un impacte emo­ci­o­nal enorme en la soci­e­tat valen­ci­ana, que de fet l’ha con­ver­tit en un símbol i el recorda sem­pre i de manera per­ma­nent. Dime­cres s’inau­gu­rarà als jar­dins dels Vivers de València un pas­seig dedi­cat a ell i la seua memòria. Com dedi­cat a ell i la seua memòria es va ins­ti­tuir un premi que ator­guen anu­al­ment les Corts Valen­ci­a­nes. Premi adreçat a reconèixer “les per­so­nes i les ini­ci­a­ti­ves des­ta­ca­des en la lluita con­tra la xenofòbia, el racisme i els delic­tes d’odi”. Més enllà de les decla­ra­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals, però, músics, escrip­tors, asso­ci­a­ci­ons locals i grups de tota mena han retut home­nat­ges a Gui­llem Agulló, la memòria del qual no han pogut fer des­a­parèixer els assas­sins i els còmpli­ces dels seus assas­sins.

En aquests moments en què el Prin­ci­pat viu les con­seqüències de l’arbi­tra­ri­e­tat judi­cial i de la con­vivència de l’Estat amb el fei­xisme, la com­me­mo­ració dels 25 anys de l’assas­si­nat de Gui­llem Agulló hau­ria de ser­vir per a posar en relleu que tot això que està pas­sant ara no és cir­cums­tan­cial, sinó que res­pon a una política con­so­li­dada que en ter­ri­to­ris com ara el País Valencià ja era evi­dent des del minut u de la infausta Tran­sició.