Nusos

Un bon nus requereix precisió i fermesa quan l'estem fabricant. Demana el seu temps, una elaboració acurada. Posa a prova la nostra traça i la nostra tenacitat, perquè és qüestió de parar atenció als detalls però també de no defallir quan els cordills ens seguen els dits fins al punt que el dolor ens pot encarrilar cap a la rendició. Tots els punts de trobada, tots els nexes que s'estableixen, ja siguin entre elements o entre persones, són la base de qualsevol estructura, la qual té unes determinades característiques en funció de la forma i el fons dels enllaços. Per tant, de l'encert i de la decisió sobre com fer la llaçada i a qui ens volem unir, en podem sortir enfortits, o ens pot acabar escanyant, traient-nos l'aire. Així, per una clara regla de tres, un seguit d'entrellaçaments equivocats, mal fets o que no mantinguin un principi d'igualtat i de llibertat entre les parts que els componen poden provocar –a més de repercussions a nivell individual– que aquesta xarxa que és la societat es converteixi en una estructura més vulnerable, més fràgil. I és invocant aquest principi de llibertat per establir els vincles, que pren molta força una opció que ha de ser innegociable: la possibilitat de desfer-lo. D'aquí la importància de fer tots els passos correctes a l'hora de gestar la unió. Una bona tècnica durant la gènesi ens permetrà deslligar-nos sense estrebades, sense tensió, sense traumatismes, i continuar evolucionant. Un nus malgirbat, fet de pressa i corrents, sense seguir els tempos i els passos correctes, ens deixa atrapats. És com construir una casa sense portes ni finestres. Genera immobilisme, un encarcarament que, a través de la rigidesa, al mateix temps petrifica i esfilagarsa una relació. I una societat en què predominen aquest tipus de lligams no evoluciona, s'estanca.