Els arregladors

¿Recor­deu el vide­o­clip Amo a Laura, una apo­lo­gia de la vir­gi­ni­tat pre­ma­tri­mo­nial que va fer furor fa qua­tre anys, impul­sada per l'Aso­ci­ación Nuevo Rena­cer por una Juven­tud sin Mácula i que al final va resul­tar que era una cam­pa­nya publi­citària de la cadena MTV? A mi me l'ha recor­dat veure aquests anun­cis en els quals gent com ara en Bue­na­fu­ente, el Follo­nero i en Gasol pro­mo­uen en to kum­baià el lloc web esto­so­lo­lo­ar­re­gla­mo­sen­tre­to­dos.org perquè s'hi apun­tin els que tin­guin idees per sor­tir de la crisi. La idea que s'ha de recu­pe­rar la con­fiança i estar con­vençuts que «això» només ho poden arre­glar entre tots pot sem­blar ingènua, però és molt més que això, és una veri­ta­ble presa de pèl perquè qui paga aquesta apel·lació a la soli­da­ri­tat són algu­nes de les empre­ses que es van fol­rar sense mira­ments abans que les vaques gras­ses petes­sin.

Esto­lo­ar­re­gla­mo­sen­tre­to­dos.org és una cre­ació de la Fun­dación Con­fi­anza, impul­sada per les cam­bres de comerç –aquests mons­tres als quals han de cotit­zar obli­gatòria­ment les empre­ses–, que té per objec­tiu «recap­tar l'espe­rit soli­dari per mobi­lit­zar tota la soci­e­tat», i que té com a patrons empre­ses que hau­rien de pre­di­car amb l'exem­ple: Aber­tis, rebai­xant els peat­ges; «la Caixa», Banco San­tan­der, BBVA i Caja Madrid, rebai­xant comis­si­ons; Ibe­ria, anul·lant el recàrrec per segona maleta que va començar a cobrar ahir; Telefónica, dei­xant de tenir l'ADSL més cara d'Europa; Rep­sol i Cepsa, fent pujar la moral dels con­duc­tors abai­xant els car­bu­rants... i tres quarts del mateix podrien fer Endesa, Iber­drola, El Corte Inglés, Map­fre, REE, Renfe i Indra, els altres patrons de l'invent del qual és por­ta­veu Miquel Roca Junyent, el que fa infor­mes soli­da­ris retorçant la llei de règim local per jus­ti­fi­car que a Vic no empa­dro­nin immi­grats.