Tribuna
Els diamants d’Anvers
Els darrers mesos ens sentim molt propers a aquelles terres del nord que han acollit els nostres exiliats catalans amb tanta exquisidesa. Malgrat que la capital de Flandes sigui oficialment la ciutat de Brussel·les, la seva ciutat més emblemàtica és sens dubte Anvers. És aquí on es va fer tristament famosa la “Spaanse furie” (la fúria espanyola) quan el 1576 els terços espanyols de l’infaust mestre de camp Sancho de Ávila, amb un carrer dedicat a Barcelona des del 1929, van assassinar més de 7.000 civils flamencs en un sol dia d’orgia de sang. Han transcorregut molts segles i avui aquella Anvers és una de les ciutats més dinàmiques del continent europeu. És el segon port més gran d’Europa i destaca per ser la seu d’un dels negocis internacionals més importants del món: el comerç de diamants.
És una creença generalitzada, per no dir tòpic, encara avui dia que el negoci dels diamants a Anvers està en mans dels jueus ortodoxos hassidites, vestits amb balandrams i barrets negres i sempre lluint llargues barbes i patilles acabades en tirabuixons. Doncs res més allunyat de la realitat. El multimilionari negoci dels diamants ha canviat de mans els darrers anys. Actualment, els amos i senyors dels diamants d’Anvers i, per tant, de tot el món, són els indis procedents de Palanpur, una modesta ciutat de l’estat de Gujarat, origen de les prop de 400 famílies residents a Anvers que controlen el comerç del diamant. Són seguidors del jainisme, una confessió religiosa minoritària a l’Índia però molt significativa des d’un punt de vista cultural i, fins i tot polític. Estrictes vegetarians i respectuosos amb tot ésser viu, van servir d’inspiració a principis del segle XX per a tota la teoria política de la no-violència practicada per Gandhi.
Tot va començar fa cinquanta anys, quan van arribar per primer cop alguns jaines de Palanpur a la ciutat flamenca. No tenien res ni entenien de negocis internacionals però en canvi havien conservat l’habilitat dels seus avantpassats en la talla de petits diamants, una professió artesanal amb certa tradició a la seva regió d’origen. Van comprar pols de diamant, que els jueus d’Anvers no aprofitaven ja que ells només es dedicaven a peces de molts quirats, i la van enviar al seu Gujarat d’origen on artesans de la seva comunitat la transformaven a preus baixíssims i en temps rècord en petits diamants, que, sumats, van acabar fent una fortuna, amb la qual a principis del segle XXI han acabat comprant bona part de les empreses jueves. Es diu que actualment més d’un 80% dels diamants del món són propietat de les famílies índies d’Anvers. Els compren a les mines de Sud-àfrica, Botswana o Rússia i els poleixen i tallen a Gujarat, on hi treballen quasi mig milió de persones. Posteriorment s’envien a Anvers on es comercialitzen per ser distribuïts a les botigues de luxe de Nova York, Hong Kong i Dubai: un negoci indi que avui dia mou milers de milions d’euros. A tal d’exemple tenim l’empresa índia de diamants Rosy Blue, amb seu a Anvers i propietat de la família Mehta de Palanpur, té uns beneficis anuals que superen els mil milions d’euros, està present a 14 països i té fàbriques a l’Índia, Xina, Tailàndia, Sri Lanka i Armènia i dona feina a 10.000 persones a tot el món. I encara més, l’actual president de l’Antwerp World Diamond Center, la institució de control més important del mercat, que agrupa les prop de dues mil empreses de diamants d’Anvers, està dirigida per Nishit Parikh, un altre indi jaina. Ara els diamantistes indis han aixecat a Wilrijk, a pocs quilòmetres d’Anvers, un majestuós temple jaina de marbre i lapislàtzuli, el més gran d’Europa, que metafòricament deixa enrere la històrica sinagoga portuguesa d’Anvers que va patir un sagnant atemptat l’any 1981 amb un cotxe bomba detonat per Setembre Negre.
No tot són flors i violes per als indis. A principis d’any va esclatar un escàndol que ha deixat tocada la credibilitat índia quan Nirav Modi, un dels diamantistes indis crescut a Anvers, va ser acusat pel Central Bureau of Investigation, l’agència índia d’investigació de delictes econòmics, d’haver comès un frau de prop de 2.000 milions d’euros a un banc estatal. D’estar considerat un dels personatges amb més glamur de la societat índia amb els seus famosos dissenys de diamants ha passat a ser un fugitiu de la justícia índia i, probablement, i aparentment, ara seria a Londres on hauria demanat asil polític. El cas ha sacsejat el món dels diamants d’Anvers però per a molts tan sols és una crisi que demostra el creixement del negoci. Ningú posa en dubte que el comerç dels diamants segueix en mans dels jaines de Gujarat, una expressió més del poder global de l’Índia actual.