No aniré al Visa

Aquest any tren­caré una tra­dició que segueixo des de fa uns quants anys. No aniré al Visa pour l’Image. El fes­ti­val de foto­pe­ri­o­disme de Per­pinyà m’ha dece­but enor­me­ment en apli­car cri­te­ris poc objec­tius i gens pro­fes­si­o­nals.

La direcció del fes­ti­val ha deci­dit que en aquesta edició no hi haurà cap expo­sició dedi­cada ni a l’1 d’octu­bre ni al procés català. Els argu­ments del direc­tor de la mos­tra, Jean-François Leroy, són molt poc con­vin­cents; jus­ti­fica l’absència d’una mos­tra específica sobre el procés català dient que no ha tro­bat cap tre­ball amb la “qua­li­tat sufi­ci­ent”, i que la temàtica –que ha omplert por­ta­des arreu del món–, segons ell, és “poc interes­sant”, cosa que suposa un insult per als foto­pe­ri­o­dis­tes i fotògrafs cata­lans i estran­gers que han publi­cat imat­ges extra­or­dinàries i de gran qua­li­tat –que tots hem vist– tant de l’1 d’octu­bre com de dife­rents moments de tot el procés inde­pen­den­tista. Una excusa de mal paga­dor, la de Leroy, per no mos­trar la seva inca­pa­ci­tat o manca de volun­tat per tro­bar aques­tes imat­ges i els pro­fes­si­o­nals que les han cap­tat.

Si van a Per­pinyà, aquests dies, veu­ran que fora de les expo­si­ci­ons del fes­ti­val Visa pour l’Image (que no aniré a veure) hi ha una mos­tra paral·lela que ha estat pos­si­ble gràcies a una qua­ran­tena de foto­pe­ri­o­dis­tes que han apor­tat els seus tre­balls sobre el que va pas­sar a Cata­lu­nya fa un any. Es tracta d’una mos­tra alter­na­tiva que ho explica tot amb 155 imat­ges. Aques­tes foto­gra­fies que van il·lus­trar el procés s’expo­sen en sis espais de Per­pinyà: l’edi­to­rial Tra­bu­caire, el bar Esca­li­bar 25, la sala d’expo­si­ci­ons Cha­man’Art12, la Bras­se­ria del Cas­te­llet, Sant Vicenç i el Casal de Per­pinyà.

Sin­ce­ra­ment, no cal que es que­din a Per­pinyà a veure cap més expo­sició, perquè els asse­guro que hi ha mos­tres de foto­pe­ri­o­disme de molt nivell també a l’Empordà, com la Bien­nal de Foto­gra­fia Xavier Mise­rachs que es pot veure a Pala­fru­gell, fins al 4 d’octu­bre, i que val molt la pena; allà hi podran veure tre­balls de Henri Car­tier-Bres­son, Xavier Mise­rachs, Atín Aya, Samuel Aranda, San­dra Bal­sells, Lorenzo Meloni, Maria Con­tre­ras Coll, Joan Alvado, Joan Fer­rer, Josep Esqui­rol i Miquel Dewe­ver-Plana, repar­tits en sis espais.

Facin-me cas, i aquest any, dei­xin mon­si­eur Leroy amb les seves fotos de sang i fetge.