Sense justícia

El diu­menge 1 de juny del 2014, agents de la poli­cia local de Madrid dete­nien una per­sona que cir­cu­lava en moto sense casc i no havia res­pec­tat un semàfor. Va donar posi­tiu en el con­trol d’alco­holèmia, amb una taxa d’1,12, quan el màxim permès és de 0,50 grams per litre en sang. El ciu­tadà en qüestió era el magis­trat del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal Enri­que López, nome­nat a pro­posta del Par­tit Popu­lar. Dies més tard, López va renun­ciar al TC, però no va mar­xar cap a casa, sinó que va anar a ocu­par una plaça de magis­trat de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, aquell tri­bu­nal d’excepció que va sobre­viure al fran­quisme, quan rebia el nom de Tri­bu­nal d’Ordre Públic. Allà va ser apar­tat del cas Gur­tel pels seus vin­cles amb el PP, però va seguir jut­jant casos, com ara el del raper Valtònyc, a qui va con­dem­nar a més de tres anys de presó, con­demna que només va poder evi­tar mar­xant a l’exili.

Tot ple­gat podria sem­blar una anècdota, però és un exem­ple de com fun­ci­ona la justícia a Espa­nya, un dels tres poders de l’Estat que menys va depu­rar el seu pas­sat fran­quista. Aquesta justícia és la que manté com a ostat­ges els polítics i acti­vis­tes que van fer pos­si­ble el referèndum de l’1 d’octu­bre. Ima­gi­nem com serà el judici pre­vist per aquesta tar­dor. Ima­gi­nem els pre­sos polítics tras­lla­dats un altre cop a Espa­nya, i tras­lla­dats en fur­go­neta cada dia als jut­jats per ser sot­me­sos a un procés humi­li­ant, vexa­tori i basat en fal­se­dats i men­ti­des. Una situ­ació repug­nant que durarà set­ma­nes, mesos.

Tin­guem en compte que després dels judi­cis i les pre­vi­si­bles con­dem­nes –que seran polítiques, pen­sa­des com un escar­ment al milió llarg de cata­lans que van tor­nar a omplir el car­rers l’11 de setem­bre– la justícia espa­nyola té al seu abast estra­ta­ge­mes judi­ci­als per rete­nir les cau­ses al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i impe­dir –o almenys retar­dar el màxim pos­si­ble– l’accés a la justícia euro­pea, l’única instància que pot fer justícia de veri­tat amb els ostat­ges cata­lans. No ho obli­dem.