Què és normal i què no

Com que estem immersos en l’excepcionalitat constant, i com que aquesta setmana encara no ens hem refet de la sotragada de les peticions de condemna pel judici de l’1-O, a mi em sembla que tot plegat, veient la dimensió del que està passant, sovint (i ves quin remei) perdem la perspectiva. No em refereixo pas a la perspectiva d’on som i on voldríem anar (respondre a això a hores d’ara és de tesi doctoral) sinó d’allò que és normal i què no. I correm el perill (insisteixo, vista la dimensió de tot plegat) de trobar normals coses que no ho són. I els en posaré un exemple: vostès troben normal que els sis regidors de Badalona que el 12 d’octubre del 2016 van anar a treballar ara siguin jutjats per desobediència greu i que s’exposin (a les portes d’unes eleccions municipals) a penes d’inhabilitació de més d’un any? El 12 d’octubre, ja ho saben vostès, és la fiesta nacional d’Espanya, el Día de la Hispanidad, i es veu que és obligatori fer festa i que els ajuntaments tanquin les portes; tot i que cada cop més establiments comercials tenen obert aquest dia, i no pas per fer negoci sinó com a senyal de protesta. A Badalona, conscients que molts treballadors municipals també volien protestar, el 2016 van voler fer el mateix: permetre a qui ho volgués treballar el 12-O i recuperar la festa un altre dia. Res de res. L’advocacia de l’Estat se’n va assabentar (sempre pendents de les coses transcendents, aquests) i va demanar al jutjat que suspengués l’acord. Conclusió? Finalment, per evitar embolics als treballadors, el govern municipal va declarar el 12-O dia festiu per a tothom i només uns quants regidors –de Guanyem Badalona i d’ERC– van treballar atenent els ciutadans. Un gest simbòlic, perquè fins i tot el mateix fiscal reconeix que els pocs tràmits administratius que es van generar aquell dia no es van registrar de veritat a l’Ajuntament fins l’endemà. Doncs res. Els sis regidors aniran a judici en plena campanya de les municipals i s’exposaran a 15 mesos d’inhabilitació per desobediència greu. I jo em pregunto: vostès ho troben normal? Ja no es pot ni protestar.