L’Estat s’hi posa cataplasmes

A la pri­mera plana d’aquest diari d’abans-d’ahir, dia 29, s’hi podien lle­gir, sota el títol, tres entra­des que deien el següent: “El tri­bu­nal torna a dene­gar la lli­ber­tat perquè sosté que hi ha «més risc de fuga» pel Con­sell de la República”; “Rebutja apli­car una sentència del TEDH con­tra Tur­quia perquè a l’Estat espa­nyol «no es per­se­guei­xen idees»”; “La fis­cal gene­ral sosté que no calen obser­va­dors inter­na­ci­o­nals perquè el pro­ces­sa­ment ja es retrans­metrà”.

El Suprem espa­nyol és el sub­jecte actiu dels dos pri­mers tex­tos i les seves deci­si­ons no poden ser més mani­fes­ta­ment polítiques, ja que parla de fets “noto­ris”, d’“estruc­tu­res de poder” i de “deter­mi­na­ci­ons” no pro­vats en cap mena de procés, sinó basa­des en pre­ju­di­cis ideològics o menats per interes­sos direc­ta­ment polítics con­tra els acu­sats: “Es un hecho noto­rio la exis­ten­cia fuera del ter­ri­to­rio español de estruc­tu­ras de poder orga­ni­za­das, pues­tas al ser­vi­cio de aque­llos pro­ce­sa­dos que han tomado la deter­mi­nación de sus­tra­erse al lla­ma­mi­ento de esta Sala”; segui­da­ment, s’hi fan afir­ma­ci­ons de mera pre­sumpció sub­jec­tiva, sig­nes de des­con­fiança en els meca­nis­mes de con­trol de l’Estat, sos­pi­to­ses de para­noia, amb raons de fulletó de lla­dres i sere­nos: “El con­trol poli­cial puede rela­jarse o pre­sen­tar fallos invo­lun­ta­rios que per­mi­tan la huida. Los dis­po­si­ti­vos de ras­treo telemático atenúan su efi­ca­cia en un ámbito ter­ri­to­rial en el que rige la liber­tad de fron­te­ras y la libre cir­cu­lación de per­so­nas, por más que su uti­li­zación per­mi­tiría cono­cer el iti­ne­ra­rio seguido por el pro­ce­sado para sus­tra­erse al lla­ma­mi­ento para el jui­cio oral.” I a tot això, treu el nas la senyora Irene Lozano, exdi­pu­tada d’UPyD i, segui­da­ment, enxu­fada al PSOE per fer car­rera com a secre­ta­ria de estado para la España Glo­bal: “Está claro que ellos qui­e­ren des­pres­ti­giar la demo­cra­cia y el Estado español todo lo que pue­dan, y para defen­der eso, que es la médula del Estado, tiene que haber dinero y lo va a haber por parte del Gobi­erno.” ¿Està clar?: “El procés fue una fake news gigan­tesca, y las con­se­cu­en­cias las esta­mos vivi­endo [espe­ci­al­mente en Cata­lu­nya donde hay] una soci­e­dad par­tida en dos, se rompe la con­vi­ven­cia, y cuando la desin­for­mación rompe la con­vi­ven­cia, está ame­na­zando la demo­cra­cia.” I com que tot va ser una fake news, la senyora Lozano ha de mun­tar una tournée, pagada, natu­ral­ment, amb aquells diners que esmenta, per con­tra­res­tar aque­lla “farsa”.

Cor­rupció, se’n diu d’aquesta figura. Cor­rupció moral, cor­rupció mate­rial i cor­rupció pública, perquè men­teix, dila­pida i enga­nya. Lògic, diran vostès: la cor­rupció, que és el pri­mer motor del des­pres­tigi democràtic d’Espa­nya, no apa­reix enlloc del dis­curs de la secretària de la España Glo­bal: “España sigue en la cola de la UE en mate­ria de cor­rupción, según el informe anual de Trans­pa­ren­cia Inter­na­ci­o­nal (TI) cor­res­pon­di­ente a 2018.” Però, és clar, Europa està molt deso­ri­en­tada res­pecte als pre­sos polítics i a la situ­ació a Cata­lu­nya, no se n’ha assa­ben­tat, de les rebre­ga­des ale­ma­nyes i bel­gues al jutge Lla­rena, per la qual cosa: “También se cui­dará la relación con los cor­res­pon­sa­les de prensa extran­je­ros en España […] ya hay dis­tin­tas ins­ti­tu­ci­o­nes que tie­nen ya pla­ne­ada esa inter­lo­cución con motivo del jui­cio, como el Con­sejo Gene­ral del Poder Judi­cial o el Minis­te­rio de Jus­ti­cia y Pre­si­den­cia del Gobi­erno.”

¿Què hauríem d’extreure’n? Molt sen­zill: que com que ja es dona per feta la con­demna dels diri­gents inde­pen­den­tis­tes, tot el que cal és pre­pa­rar l’opinió pública euro­pea per eixu­gar la imatge sollada de la justícia espa­nyola (“El Suprem també sem­bla que vol des­ti­nar per­so­nal a influir entre els cor­res­pon­sals inter­na­ci­o­nals que cobrei­xin el judici oral con­tra els pre­sos”). Deu ser per aquesta raó que la fis­cal gene­ral del PSOE s’espolsa de sobre tes­ti­mo­nis ino­por­tuns del puc­he­razo jurídic que es pre­para: “La fis­cal gene­ral rec­haza la pre­sen­cia de obser­va­do­res inter­na­ci­o­na­les en el jui­cio del 1-O.” Ara bé: la rea­li­tat és tos­suda, i no sem­bla pas que puguin evi­tar els obser­va­dors, a no ser que l’Estat accentuï els trets fran­quis­tes soter­rats: “La Inter­na­ti­o­nal Trial Watch (ITW) ha vol­gut dei­xar clar que la seva tasca serà de suport, i en cap cas cer­carà con­di­ci­o­nar els pro­nun­ci­a­ments dels obser­va­dors, que actu­a­ran amb total inde­pendència. La pla­ta­forma ha dema­nat al Suprem cinc pla­ces dins la sala del judici per fer l’obser­vació diària del procés. La pla­ta­forma ha asse­gu­rat que «seria difícil­ment com­pren­si­ble» que es dene­gui l’accés dels obser­va­dors a la sala.” Se’n pre­para una de grossa...