Poques diferències

Diu la llegenda que, fins fa no gaire, els independentistes anaven tots a l’una i eren una pinya indestructible. Tots pensaven el mateix i actuaven tots com si fossin un sol home. Diu la llegenda que avui l’independentisme és una olla de grills, que han abandonat l’objectiu comú, que només lluiten per engrunes de poder autonòmic i que s’han venut a canvi d’indults i perdons.

Fem això que feien els periodistes abans de les xarxes socials, i anem a les fonts, a veure què diuen uns i altres. Comprovem si la llegenda és certa o és un altra conseqüència d’aquesta era en què les emocions prevalen sobre el pensament i l’anàlisi. Potser resulta que ni abans tot era de color de rosa ni ara és l’Apocalipsi. Com que l’espai d’aquesta columna és escàs, repassem només el que han dit aquesta mateixa setmana dos dels màxims líders de les dues grans famílies de l’independentisme. “La unitat no és uniformitat. I hi ha moltes maneres d’actuar junts”, diu l’un, tot recordant que ni abans ni ara no hi ha hagut mai una cohesió de pedra dins el moviment, que és la diversitat la seva principal virtut. “Per reeixir caldrà assumir un nou embat, que no serà indolor i pel qual caldrà ser més, estar millor preparats i actuar amb tota la determinació”, assegura l’altre líder. “Caldrà no només ser conscients de la capacitat de sacrifici, sinó de l’assumpció d’aquests sacrificis”, hi afegeix el primer. Un d’ells reclama tenir en compte “la desobediència civil, en un marc democràtic i sempre no violent”. L’altre demana aplicar “instruments de lluita que s’han demostrat vàlids i eficaços”, com ara “la desobediència civil”. L’un pronostica que, “a la independència, hi arribarem si anem plegats i si entenem que el camí és la ruptura democràtica”, i l’altre una “confrontació en el marc d’una estratègia guanyadora i empoderada per una gran majoria social”. És fa gairebé impossible assignar les frases a un partit o a un altre. Divisió? Divergències? No n’hi ha per a tant.