A la tres
La mirada sibil·lina
Com a ciutadans, sovint tenim una fantasia. Que vivim en una societat avançada, que ha evolucionat i que els errors que s’han comès al llarg dels segles, els hem anat superant per anar cap a un món més just. És d’aquelles coses que et donen tranquil·litat espiritual i que a la majoria dels mortals ens permeten dormir. I sempre hi acaba havent alguna cosa que et desperta d’aquest somni irreal. Ja no es tracta només de viure en un Estat que es diu democràtic i que d’això en té ben poc. Ni de veure les bestieses del beneit de Trump ni com un president desforesta el principal pulmó de la Terra. A casa nostra, al costat de la nostra porta, es donen situacions que a dia d’avui haurien d’estar plenament superades. Les dades de l’Observatori contra l’Homofòbia són d’aquelles xifres que, com a societat, ens haurien de fer reflexionar: en set mesos ja hi ha hagut tants atacs com en tot un any contra persones homosexuals.
I un afegit que és preocupant: els atacants són majoritàriament gent jove. No es pot atribuir, doncs, el fet de l’atac a una generació passada que ha viscut el fet homosexual com una cosa clandestina i fora de la llei. Tampoc seria cap excusa. Les escoles, els mitjans, les famílies o les administracions fan una feina encomiable de normalització que es demostra insuficient. És un problema de base que demostra que aquesta societat està anant enrere pel que fa a drets socials i humans.
Però el col·lectiu homosexual no pateix només agressions físiques. Ser homosexual en molts llocs de Catalunya encara continua essent massa difícil. Barcelona, per la seva dimensió, proporciona una llibertat que en els pobles mitjans i petits no existeix. Llocs on els comentaris i les mirades continuen generant un assetjament molt sibil·lí que condiciona la vida d’unes persones que han d’estar sotmeses contínuament a un judici moral pel simple fet d’anar-se’n al llit amb qui els dona la gana. Sentiments de culpa, de vergonya i d’exclusió que compliquen sense necessitat la vida dels qui ho pateixen. El problema no és ser gai. El problema és que encara hi hagi tants ignorants al món.