S’ha acabat ‘El quadern’

Divendres passat, dia per dia, va fer cent anys que Josep Pla acabava d’escriure El quadern gris, quan estava a punt d’anar a París de corresponsal de La Publicidad. Feia només una setmana que Romà Jori, director del dit diari, li ho havia proposat. En l’últim dia, el 15 de novembre, Pla escriu que l’endemà tindrà el passaport, i haver rebut un paquet amb jerseis i diners per a comprar un abric i la maleta –maleta realment important, diu–. Jori li havia demanat una resposta ràpida i Pla accepta sense dubtar, prejutjant una reacció favorable de la família, però no en sap res, només ho prejutja. Cobrarà set-centes cinquanta pessetes al mes, que al canvi són uns nou-cents francs francesos.

Des del 8 de març de l’any passat fins aquest últim divendres, Jordi Palou i Ramon Torrents s’han encarregat de publicar a internet, dia per dia i exactament cent anys després, la totalitat d’El quadern gris. Per cert, un dietari que ja a les dues primeres ratlles hi ha un anacronisme. L’autor comença dient: “Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat”, quan la clausura de la Universitat de Barcelona no es va produir fins set mesos després, exactament el 12 d’octubre. I al final d’El quadern gris, quan diu que se’n va a París per iniciar la seva carrera de corresponsal, una altra errada: escriu que és el 17 de novembre del 1919, quan va ser el 17 d’abril de l’any següent.

Porto aquí aquests dos desencerts en començar i acabar el dietari, com una petita magarrufa per mostrar que l’he llegit a consciència (i unes quantes vegades). Però allò realment important és que El quadern gris és la seva obra fonamental i un dels textos imprescindibles de la nostra literatura de tot el segle vint. Tal com escriu Lluís Bonada, sota l’aparença d’un dietari hi ha en realitat un llibre de memòries que explica la formació de la personalitat de l’autor. Del que ell en deia “xafarderies de Palafrugell” n’escrivia amb una sensibilitat intensa i matisada. I quines xafarderies… L’escriptor i polític Dionisio Ridruejo, que traduí al castellà El quadern gris, afirma en el pròleg que Pla és el millor prosista d’Espanya.

I sí: des del març de l’any passat fins aquesta última setmana, he estat rellegint el llibre dia a dia, per obra i gràcia de Jordi Palou i Ramon Torrents, que l’han anat publicant a Xarxa de Mots. Els ho agraeixo molt, m’ho he passat molt bé, i vull destacar la fidelitat i constància de l’Helena Bonals, que cada dia, sense fallar, ha escrit un comentari sobre el text publicat al blog. Ho enyoraré. Ho enyorarem, Helena.