La solució: la independència

L’actual crisi sanitària, econòmica i social derivada de la pandèmia de la Covid-19 posarà al límit els pressupostos públics de totes les administracions, però és obvi que el del departament de Salut serà un dels que més patiran. El pressupost aprovat li atorga 9.659 milions d’euros, però el govern ja ha advertit que haurà de fer canvis en les partides per cobrir, almenys, d’uns 2.000 milions més. Això mentre s’espera que es concerti l’ajut anunciat per l’executiu de Pedro Sánchez. Però tot això no deixa de ser un pegat. Tots els estudis que comparen la situació econòmica del sistema de salut a Catalunya amb països semblants –habitants, densitat poblacional, renda per càpita, etcètera– indiquen que el pressupost públic d’aquesta àrea hauria d’augmentar d’entre 1.500 i 5.000 milions anuals.

És ben cert que es ve d’un període de retallades que, en molts casos, van pecar de criteris ideològics i que el pressupost del 2010 en Salut de la Generalitat era gairebé el mateix que el previst inicialment per a aquest any, però també ho és que la mare dels ous és l’infrafinançament que pateix Catalunya. Només amb el concert econòmic de què gaudeix el País Basc, Salut rebria 1.800 milions més anuals. I encara faria curt. El finançament que rep Catalunya per part de l’Estat espanyol en basa en el nombre d’habitats, però no té en compte, com van reclamar els experts convocats pel mateix Estat quan el sistema va caducar, l’any 2014, que un euro no té el mateix valor a cada indret.

Catalunya pateix, cada any, un dèficit fiscal d’entre 8.000 i 16.000 milions d’euros. La dada varia, però fins i tot fundacions bancàries gens amigues de l’independentisme admeten que vorejaria els 10.000 milions anuals. L’Estat espanyol té caducat el sistema de finançament des del 2014 i no es veu cap voluntat d’actualitzar-lo i, encara menys, de posari fi als greuges que veuen els mateixos experts. És una obvietat que l’única solució és deixar de dependre, la independència.