Opinió

LA GALERIA

La Santa Mare, perplexa

La política econòmica, la informàtica i la genètica són els tres grans dimonis que incomoden l’Església

Un amic capellà que ja té una edat provecta (del llatí provectus,-a,-um, participi de provehere, transportar, dur endavant) em diu que la política econòmica, la informàtica i la genètica són els tres grans dimonis, els tres grans poders del món actual que incomoden, i molt, l’Església catòlica. Hi ha una gran contradicció quant a política econòmica: fer calés i triomfar per sobre de tot està en contradicció flagrant amb el missatge evangèlic. Però l’Església no sap què fer, perquè depèn del diner i de l’ajuda dels poderosos, i no gosa molestar-los massa. Fa alguns anys, Josep Pla va dir a Sofia, aleshores princesa de les Espanyes, que la moneda era més important que la religió i la família. La senyora només rigué, com si no ho volgués entendre. Però la princesa convertida després en reina (i finalment no se sap ben bé en què), prou que ho deu entendre ara, no?

L’altre dimoni és el món de la informàtica, que resulta del tot incontrolable. L’Església no pot evitar que internet sigui una font constant i progressiva de descrèdit per a ella mateixa i, per exemple, qualsevol internauta pot obtenir a l’instant la llista dels bisbes pederastes de tot el món, amb noms i cognoms. Les campanyes de l’Església per aturar aquesta onada de descrèdit resulten ridícules i sovint contraproduents. No sap com moure’s en aquest món de les notícies a l’instant, de la informació ràpida i universal.

I la tercera plaga, la qüestió genètica, és el roc més gros i cantellut de la sabata. L’Església vol tenir raó en això, però no la sap defensar ni, molt menys, vendre-la. Fa poc, en una sobretaula d’amics, parlàvem dels mals rotllos del món modern amb la Santa Mare, i la cosa derivà cap a la infal·libilitat del Papa, negada pels contertulians. En canvi, trobo que aquest dogma és potser el més modest de tots. No sé si estic obligat a creure en la infal·libilitat del Papa de Roma, però segur que cap Papa en bon seny pot creure’s infal·lible. En tot cas no seria res, comparada amb la infal·libilitat dels nostres polítics, jutges, homes del temps, etc.

De la qüestió genètica, com que soc de lletres, permetin-me una boutade. Ara, amb una simple ecografia se sap, abans de néixer, si serà nen o nena. Molta informació, gran coneixement, altíssima ciència… però per saber si serà anglès o francès caldrà esperar que comenci a parlar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.