Les fusions que vindran

La crisi econòmica del 2008, aque­lla crisi finan­cera glo­bal que el govern de Rodríguez Zapa­tero negava fins que va escla­tar als nas­sos de la gent, va pro­vo­car una bru­tal con­cen­tració bancària a l’Estat espa­nyol i un res­cat mil­mi­li­o­nari del qual encara patim les con­seqüències. Se’n comp­ta­ven, a Espa­nya, una sei­xan­tena, d’enti­tats, entre bancs i cai­xes, mol­tes d’implan­tació local i amb una obra social dar­rere ara total­ment des­a­pa­re­guda. Ara, els que estàvem vin­cu­lats al Vallès, a Man­lleu, a Man­resa, a Cata­lu­nya..., depe­nem d’un banc de nom basc i capi­tal a Madrid, per exem­ple. La fusió de Bankia i Cai­xa­Bank ini­cia una nova onada de con­cen­tra­ci­ons de mar­ques, a banda de la lec­tura política que se’n pot fer i que no escapa a ningú.

Mal­grat que el Saba­dell ja va ini­ciar l’any pas­sat un pla de desin­versió d’actius no estratègics, com la pro­moció immo­biliària, amb l’objec­tiu de reforçar els seus nivells de solvència, els ana­lis­tes la tenen posada en el punt de mira de cara a pròxims movi­ments seguint la petja de Cai­xa­Bank i en l’òrbita d’una ope­ració de con­cen­tració amb el BBVA o el San­tan­der. Amb tot, l’enti­tat pre­si­dida per Josep Oliu, de moment, “no s’ha asse­gut amb ningú” per par­lar d’un movi­ment simi­lar, segons fonts finan­ce­res cita­des aquesta set­mana per l’agència Efe. No crec que ens facin espe­rar gaire.