Pla d’estiu

Un correu matinal de l’Anna Aguiló, gerent de la Fundació Josep Pla de Palafrugell, m’alegrà tot el dimecres de la setmana passada. Em feia saber que el balanç de visites a la fundació i l’assistència a les rutes planianes havien sigut tot un èxit durant l’estiu.

Tothom ja sap de sobres que, amb això de la pandèmia, hi ha entitats, negocis o empreses que hi han perdut molt, i que algunes (poques) hi han guanyat. Llegeixo i sento a dir, per exemple, que les cases rurals del país han fet ple, com també han fet ple les vores de riu i gorgs de les Planes d’Hostoles, i alguns gorgs del Brugent al seu pas per Sant Feliu de Pallerols. I això últim ho dic perquè he vist tot de cotxes i gent que anaven a banyar-se al gorg de la Mola, al gorg d’en Valls (per cert, res a veure amb un servidor) i a altres gorgs i basses del dit riu, cosa que no es produïa des que jo anava amb calces de golf.

I vet ací que la Fundació Josep Pla de Palafrugell ha obtingut el benefici del que en diem turisme interior. Quantitat de gent del país que, en no poder anar de vacances a l’estranger, s’han quedat per aquí, i han descobert que a Palafrugell també hi ha tot de coses que valen la pena. Com a patró de la dita fundació me n’alegro molt, perquè en totes les reunions es tracen plans i estratègies per a donar a conèixer el personatge i la seva herència literària. Ves per on, aquest any tan dolent per a la majoria d’institucions, col·lectius, negocis i empreses, ha resultat bo per a la nostra fundació.

El personatge Josep Pla, malgrat contraris, denegatoris i no interessats en sa vida i obra, encara mou gent, tants anys (39) d’ençà la seva desaparició física. Me n’alegro especialment i potser no cal que els digui per què. Cap al final de la seva vida, l’home repetia sovint que, tal com deia Montaigne, la vida és ondoyante, i ell hi afegia “la literatura també”. Concretament deia: “Passats deu, vint, trenta anys de la meva mort, ja en parlarem de quanta gent em llegirà i de qui es recordarà de mi.” Doncs miri, senyor Pla: la fundació que porta el seu nom, aquest any que ja en fa quasi quaranta, ha funcionat millor que mai, els seus llibres segueixen interessant, i la seva figura humana i literària sona molt encara en tertúlies de ràdio, en cròniques de societat, en blogs d’internet, etc. Ah...! i sàpiga també que a la fundació el tenim sempre i tothora present, només faltaria.