La Sagrera i el que l'acompanya

El minis­tre de Foment, José Blanco; el con­se­ller de Política Ter­ri­to­rial, Joa­quim Nadal, i l'alcalde de Bar­ce­lona, Jordi Hereu, van donar dilluns el tret de sor­tida a les obres de cons­trucció de l'estació de la Sagrera, una infra­es­truc­tura faraònica que, per donar una idea de la seva importància, serà més gran que la T1 de l'aero­port del Prat. Els tres polítics van esce­ni­fi­car l'inici d'obres amb una pas­se­jada, cosa llo­a­ble ja que en moments de crisi no s'hau­ria entès la típica posada de la pri­mera pedra, una des­pesa inútil res­pecte a les obres reals. En tot cas, les obres arren­quen molt tard res­pecte a les pre­vi­si­ons ini­ci­als, cosa que farà que s'allar­guin, tal com es va fer públic al març pas­sat, fins al 2016 i que, per tant, els trens d'alta velo­ci­tat hi pas­sin sense atu­rar-se a par­tir del 2012. Ara, encara hau­ria pogut ser pit­jor. La reta­llada en obra pública que du a terme en aquests moments el govern esta­tal no afec­tarà aquesta obra, d'entrada, cosa que és una notícia fona­men­tal per a Bar­ce­lona. I és que més enllà del fet de tenir una estació de referència per a l'alta velo­ci­tat, la Sagrera és fona­men­tal per a Bar­ce­lona pel que sig­ni­fica de desen­vo­lu­pa­ment d'una part de la ciu­tat gai­rebé obli­dada.