El cinisme de Sánchez

“Aquest govern està tre­ba­llant en la reso­lució del con­flicte català. Vam posar en marxa la taula de diàleg i l’agenda del retro­ba­ment. Tant de bo en les pròximes elec­ci­ons a Cata­lu­nya s’obri una nova etapa pre­si­dida per la concòrdia i la con­vivència.” “La des­ju­di­ci­a­lit­zació a Cata­lu­nya va rao­na­ble­ment bé.” Aques­tes són només dues de les fra­ses que va dei­xar anar ahir el pre­si­dent del govern espa­nyol, Pedro Sánchez, al Congrés dels Dipu­tats, el dia en què es com­plia un any de la sentència amb què es va treure del damunt els rivals polítics envi­ant-los a presó i un dia abans que es com­plei­xin, avui, 80 anys de l’assas­si­nat del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Lluís Com­panys, aquell assas­si­nat, únic a Europa, pel qual, encara, cap govern espa­nyol democràtic ha dema­nat perdó. És una obvi­e­tat que les decla­ra­ci­ons dels polítics actu­als, de tots els colors, s’emmar­quen en una espècie de pre­cam­pa­nya per­ma­nent, i més quan qui les fa és un addicte a les enques­tes i fa anar les seves opi­ni­ons com bufa el vent.

Tot i això, és d’un cinisme extrem posar com exem­ple la taula de diàleg i aquesta agenda del retro­ba­ment. Ei, les tro­ba­des per par­lar mai son sobre­res, i menys quan el con­flicte actual d’Espa­nya con­tra Cata­lu­nya té molt a veure amb la dei­xa­desa de fun­ci­ons del govern espa­nyol de torn –del PP, cert, però amb el suport del PSOE en allò essen­cial, com l’apli­cació del 155–, amb el no fer política en una crisi política i pas­sar la pilota als jut­ges. I és encara més cínic que es parli que la des­ju­di­ci­a­lit­zació va bé quan el govern d’Espa­nya, del PSOE i Pode­mos, ha man­tin­gut la fis­ca­lia i l’advo­ca­cia de l’Estat en la mateixa espi­ral repres­siva que el del PP. Caldrà veure com acaba la pro­posta de modi­fi­cació del Codi Penal, és cert.

Ara, el súmmum del cinisme és la rea­pa­rició elec­to­ra­lista del tema de la concòrdia i la con­vivència. Fa alguns dies l’Ins­ti­tut Català Inter­na­ci­o­nal per la Pau feia pública una enquesta que con­cloïa que a Cata­lu­nya la con­vivència ciu­ta­dana és bona i, tot i que el procés inde­pen­den­tista ha pola­rit­zat les posi­ci­ons polítiques, no es pot par­lar de frac­tura social perquè els matei­xos ciu­ta­dans atri­bu­ei­xen més divisió als par­tits polítics i als mit­jans de comu­ni­cació que a la soci­e­tat. Però Sánchez busca el votant de Ciu­ta­dans i, per això, tot s’hi val.