De la confiança a l’ofensiva

Mai com aquests dar­rers dies la premsa i els comen­ta­ris­tes havien desa­cre­di­tat d’una manera tan intensa la gestió de la Gene­ra­li­tat amb la Covid. A l’inici de la pandèmia, al mes de març, durant el govern de Torra, l’acció que s’efectuà de con­fi­na­ment de la conca d’Òdena i Igua­lada fou aco­llida amb quasi reverència. La con­se­llera Vergés, de Salut, expli­cava la neces­si­tat del “tot­hom a casa” amb llàgri­mes als ulls. Vergés hi tenia tota la família, a la conca d’Òdena. I alçava la tris­tesa de tota la població veure-la i sen­tir-la. Amb ella, el pre­si­dent Quim Torra assu­mia la res­pon­sa­bi­li­tat d’obeir les indi­ca­ci­ons dels epi­demiòlegs. I, tant és així, que Quim Torra Pla començava a aparèixer com un gran man­da­tari per la coherència i el coratge demos­trat en pren­dre deci­si­ons més enllà dels polítics de Madrid.

La situ­ació arribà al paro­xisme de l’acord del poble amb els gover­nants de la Gene­ra­li­tat en con­fi­nar tot Cata­lu­nya. Tot­hom recor­darà les cas­so­la­des, cançons, expres­si­ons de ger­ma­nor entre els diver­sos pisos bar­ce­lo­nins i la gent de les viles cata­la­nes que, de lluny, es reu­nien a les pla­ces. Tant pel moment, amb unes elec­ci­ons llu­nya­nes, com per la per­sona de Torra, que quasi fins al final actuà de lli­gam per damunt dels par­tits, els acords “des de dalt” sobre les pre­cau­ci­ons foren accep­tats amb dis­ci­plina. Quim Torra va demos­trar una sen­si­bi­li­tat pro­funda en aquells moments. Només se sen­tien elo­gis, als dia­ris, a les tertúlies. De con­fi­nats a con­fi­nats. De sobte, l’ano­me­nat pre­si­dent de la cul­tura (qua­tre-cen­tes visi­tes a cen­tres i efemèrides cul­tu­rals) havia fet un pas indis­cu­ti­ble cap a la dedi­cació al sofri­ment del poble. Veiem encara el, per­so­nal­ment, esti­mat Quim Torra Pla davant d’aquell ordi­na­dor amb mil fines­tres ober­tes. Tot el dia. Quan el pre­si­dent va ser jut­jat i des­posseït del seu càrrec de dipu­tat del Par­la­ment i de pre­si­dent, ell mateix va reconèixer que havia sigut “el pre­si­dent de la Covid-19”. Un càstig per una pan­carta, alçat per una denúncia de la Junta Elec­to­ral, era quasi ridícul, si no fos per les con­seqüències imme­di­a­tes a què aconduïa.

La Pandèmia s’allunyà dels moments de la vida del poble i es va pas­sar uns dies d’estiu més tran­quils i rela­xats. Però de seguida va arre­me­tre, i amb una força bru­tal. A Cata­lu­nya superava moments de la pri­mera fase. Ara, el Gobi­erno de España decidí pas­sar a les Comu­ni­da­des Autónomas la res­pon­sa­bi­li­tat del con­fi­na­ment. Cata­lu­nya tota quedà en mans dels epi­demiòlegs, con­cre­ta­ment del Dr. Argi­mon, i de Salut de la Gene­ra­li­tat, la con­se­llera Vergés, com també de l’actual pre­si­dent, vice­pre­si­dent, etcètera, Ara­gonès.

En plena bara­lla encesa entre tot l’inde­pen­den­tisme català, endins de la mateixa gent que havia anat al mateix par­tit, i entre ells ERC, els casos de Covid van apu­jar-se. Con­ta­gis, posi­tius, ucis, deces­sos. Pot­ser, en resum, van ser menys que a la pri­mera fase. Però la con­fiança de tota la classe política i la gent en gene­ral va decaure. Més encara quan una actu­ació en el moment de repar­tir uns ajuts –per cert, ben min­sos, que, senyo­res i senyors, nosal­tres no ens cobrem els impos­tos!– una mala actu­ació, per no dir una gran ves­sada, va ofe­rir argu­ments per a l’esclat ori­gi­nat. Tant, que dar­re­ra­ment s’ha alçat una ofen­siva bru­tal con­tra la con­se­lle­ria de Salut i, alhora, con­tra el pre­si­dent Ara­gonès. Ambdós d’Esquerra Repu­bli­cana (quan no havien sigut pas ells els cau­sants de la mala gestió pun­tual).

Pot­ser per les elec­ci­ons pro­pe­res, les des­qua­li­fi­ca­ci­ons con­tra la política –dura, cer­ta­ment, de cara a la pro­duc­ti­vi­tat i a l’hos­ta­le­ria–, els insults s’han alçat des de tants racons de la premsa cata­lana que no podem més que ima­gi­nar una gran ofen­siva política con­tra els repu­bli­cans. És ver­gonyós. Se’n sal­ven alguns pro­gra­mes, que no esmento per no por­tar a malen­te­sos. Tan ver­go­nyosa i intensa, l’ofen­siva, que “la nos­tra” no tan sols no se’n salva, sinó que arros­sega una nefasta opinió con­tra Salut i Pre­sidència. Obli­dant que dar­rere hi ha un res­pec­ta­ble epi­demiòleg i un grup més de diver­sos hos­pi­tals. Ara es pro­ce­dirà a petits des­con­fi­na­ments del pano­rama ciu­tadà, dels hotels, els res­tau­rants i cafe­te­ries. Ara, molts de nosal­tres, tre­mo­lem de por. De pànic.