“Per educació!”

Aquest és un lli­bre que neix d’una feliç con­fluència d’interes­sos emo­ci­o­nals i lite­ra­ris. L’autora, la catedràtica Dolors Oller, agra­eix en les “Parau­les prèvies” que encapçalen Pel camí de Car­ner (Fun­dació Pere Coro­mi­nes / Ins­ti­tut de Llen­gua i Cul­tura Cata­la­nes de la UdG) la feina de Josep Fer­rer, “edi­tor con­fiat i dili­gent”, i la “ini­ci­a­tiva medi­a­dora” de Carme Sali­nas, que va ser qui va sug­ge­rir la ree­dició dels tex­tos que Oller ja havia escrit i publi­cat sobre el poeta. Allò va ser el deto­nant d’una ope­ració que va néixer com un prec ami­cal (perquè l’indis­cu­ti­ble mes­tratge d’Oller exi­gia tenir a l’abast les seves refle­xi­ons sobre poètica i retòrica) i que s’ha con­ver­tit no sola­ment en una de les peces més valu­o­ses que ha gene­rat l’any dedi­cat a Car­ner, sinó també en un con­junt d’idees que reflec­tei­xen l’ambició intel·lec­tual d’una de les per­so­nes (ho saben del cert els qui l’han escol­tat par­lar amb rigor i vehemència) que més ha pen­sat sobre el fet d’escriure i de lle­gir, de cop­sar el mis­teri del procés cre­a­tiu.

Dolors Oller explica que va con­tes­tar “Per edu­cació!” una vegada que algú li va pre­gun­tar per què s’havia de lle­gir Car­ner. Això és: per man­te­nir amb vida la cadena d’aquells que “cau­ta­ment pro­po­sen una con­versa amb els morts”. Això és: amb la tra­dició, amb la per­vivència d’una cul­tura. Aquest lli­bre ens ense­nya i ens enco­ratja, i ens explica que quan Car­ner escri­via un poema “mete­o­rològic” o “només una bella des­cripció”, en rea­li­tat ens par­lava de pen­sa­ments i emo­ci­ons, d’ima­gi­nar, a par­tir de la rea­li­tat, “un sen­tit ideal, con­vin­cent”, uns “sen­ti­ments i unes experiències unànimes”.