El territori

Espa­nya va tenir sort en el sor­teig de les eli­mi­natòries per acce­dir al mun­dial de fut­bol de Qatar del 2022. Li va tocar un grup rela­ti­va­ment fàcil, amb Suècia, Grècia, Geòrgia i Kosovo. Des de la pers­pec­tiva diplomàtica, la cosa és dife­rent i el pro­blema es diu Kosovo. Espa­nya no reco­neix la república, inde­pen­dent des del 2008 amb el suport de 22 dels 27 estats de la UE, dels Estats Units, del Canadà i d’una gran part dels mem­bres de les Naci­ons Uni­des, que sí que accep­ten Kosovo. Grècia i Geòrgia (per raons geo­polítiques: pro­xi­mi­tat geogràfica o pro­xi­mi­tat política) tam­poc no hi tenen rela­ci­ons, com la Xina, Rússia o, per des­comp­tat, Sèrbia. Espa­nya no se sap ben bé per què és dels països refrac­ta­ris, tot i que sí que se sap: perquè té por. Té por que Kosovo sigui un pre­ce­dent, atès que es va inde­pen­dit­zar sense permís de l’estat al qual per­ta­nyia. No fos cas que... En resum, Kosovo no és un estat. Què és, doncs? Espa­nya ha tirat pel tros i s’ha inven­tat una defi­nició. La Real Fede­ración Española de Fútbol, que és una enti­tat asso­ci­a­tiva pri­vada, amb el vis­ti­plau del govern o sota pressió, o perquè el cos li ho dema­nava, ha deci­dit bate­jar el país com “Ter­ri­tori de Kosovo”. És a dir, una extensió de terra, una “porció de la superfície ter­res­tre sub­jecta a apro­pi­ació per un grup d’indi­vi­dus a fi de por­tar a terme qual­se­vol acti­vi­tat”. Com ara, per exem­ple, jugar a fut­bol. Amb aquest argu­ment tan pro­fund, tenim tot el dret del món a par­lar no pas del Regne d’Espa­nya sinó del Ter­ri­tori d’Espa­nya. I el rei no és un rei, sinó el capatàs del tros. Es pot fer el ridícul de mol­tes mane­res. Aquesta és de les més acon­se­gui­des, cer­ta­ment.