Quaranta anys

Diven­dres que ve farà exac­ta­ment qua­ranta anys que morí Josep Pla, el nos­tre pro­sista-cro­nista nota­rial més pon­derós del segle pas­sat. El pro­fes­sor Xavier Pla (planià dis­tin­git) no fa gaire, a Girona i en públic, deia que és un autor molt més lle­git que per exem­ple Camilo J. Cela i altres pre­mis Nobel. El temps va pas­sant, i encara segueix en vigor allò que hem dit alguna vegada: si d’aquí a tres-cents anys algú vol saber com era Cata­lu­nya al segle vint, haurà de lle­gir Pla (supo­sant que tot això nos­tre encara sus­citi interès o curi­o­si­tat).

Quan li deia que jo conei­xia gent que lle­gia els seus lli­bres, sem­pre res­po­nia: “No en faci cas, la lite­ra­tura, com la vida, puja i baixa… Ja en par­la­rem [sic] vint o trenta anys després de la meva mort, si encara hi ha algú que lle­geixi el que he escrit…” I esmen­tava Mic­hel de Mon­taigne, un dels seus autors ena­mo­rats (ai de mi si em sentís dir-ho així), de qui en repe­tia aquell pen­sa­ment del segon lli­bre dels Essais, la vie est ondoyante – la vida puja i baixa, però que Mon­taigne no ho escriu pas ben bé així. Per fer-lo picar amb això del puja i baixa, li deia que la seva lite­ra­tura només pujava: l’últim volum publi­cat valia 1.400 peles, quan l’ante­rior en valia 1.200. Ara fa qua­ranta anys, pocs dies abans de morir, el senyor Pla seguia venint al Motel de Figue­res, hi pas­sava caps de set­mana, es feia ell mateix les fac­tu­res, s’interes­sava per tot i per tot­hom. Nosal­tres (s’ha de dir així) el tractàvem com un rei de debò: el portàvem allà on volia, el senyor Mer­ca­der i després en Jaume Subirós li cui­na­ven allò que li venia bé… i puc dir que li vaig fer de xofer, de metge, de bar­ber, de con­fes­sor. Això últim ho hau­ria d’escla­rir, i és que no hi ha res més sem­blant a un con­fes­si­o­nari que l’inte­rior d’un cotxe, a l’hivern, amb la cale­facció posada i cir­cu­lant de nit. De Figue­res a Llo­friu o de tor­nada, negra nit i dins el cotxe, l’home feia con­fidències que sem­bla­ven con­fes­si­ons catòliques.

Han pas­sat qua­ranta anys, el per­so­natge i la seva obra segueix en plena vigència, és molt lle­git, esmen­tat i citat en tertúlies radiofòniques, en pro­gra­mes de tele­visió, estu­diat en càtedres literàries. I la Fun­dació Josep Pla de Pala­fru­gell segueix pro­mo­vent, moti­vant i faci­li­tant la lec­tura i estudi de l’obra literària i periodística del nos­tre Home­not de Llo­friu, en ple vigor i vigència qua­ranta anys després.