Destruir l’enemic

El Que­bec va fer dos referèndums d’auto­de­ter­mi­nació i allà estan, tan amples. Escòcia en va fer un el 2014 i allà con­ti­nuen, tre­ba­llant per fer el segon. Cata­lu­nya va fer el seu el 2017, però allà es va aca­bar el bròquil de la democràcia espa­nyola. Algú va dir que sense violència es podia par­lar de tot, però no es podia; si convé la violència se la inven­ten i tot d’una el Par­la­ment té pro­hi­bit par­lar, del rei, d’auto­de­ter­mi­nació, de sobi­ra­nia i del que deter­mini la supe­ri­o­ri­dad. Perquè l’Estat va pren­dre el poder i es va apa­gar la llum dels drets, les lli­ber­tats i l’estat de dret. El miratge del res­pecte mutu i la con­vivència es va esvair del tot; por­res, infor­mes mani­pu­lats i deten­ci­ons a gra­nel han res­sus­ci­tat el blanc i negre a les nos­tres vides; la lle­tra petita dels suma­ris, sentències i inter­lo­cutòries ha ofe­gat l’espe­rit de les lleis i la con­fiança en la justícia; la Cons­ti­tució ja no és un pacte, sinó la Bíblia en nom de la qual es men­teix, es roba i es mata. Les cla­ve­gue­res han sor­tit a la superfície, però ningú se sent brut, ni s’escan­da­litza, ni tan sols es tapa el nas. El fi jus­ti­fica els mit­jans i l’únic objec­tiu és des­truir l’ene­mic de l’statu quo. Per això es con­de­cora tor­tu­ra­dors, per això es pre­mia amb sobre­sous els pio­lins, per això rega­len ascen­sos a jut­ges par­ci­als, per això Pablo Igle­sias ja des­cansa en pau política­ment i per això l’inde­pen­den­tisme català con­ti­nua tra­ient aigua de la barca tres anys i mig després de l’1-O. Pre­sos tan­cats amb pany i for­re­llat, exi­li­ats per­se­guits per l’extra­dició, tots els càrrecs rela­ci­o­nats amb l’1-O pen­dents de judici, escru­tats del dret i del revés o embar­gats fins a la ruïna vitalícia per un Tri­bu­nal de Cuen­tas que ara con­si­dera tot el pres­su­post d’acció exte­rior de la Gene­ra­li­tat des de 2011 sus­cep­ti­ble d’il·lega­li­tat i recla­ma­ble per anti­ci­pat als res­pon­sa­bles de la seva gestió. És el preu d’expli­car al món, sense cen­sura, ni inter­me­di­a­ris, la per­versió de la dependència de Cata­lu­nya. En un túnel tenebrós com aquest, l’espe­rança de vida només pot ser una, que és no dei­xar de cami­nar fins a sor­tir-ne.