Borges, entre bellesa i etimologia

La lectura d’Estels que encara fan llum, d’Oriol Pi de Cabanyes, em va precipitar a la biblioteca, on tinc una lleixa llarga plena de llibres de Borges, qui cada cop m’agrada més. N’he agafat Arte poética, sis conferències que el mestre va fer a la Universitat de Harvard entre el 1967 i el 1968. El volum està triturat pels subratllats, que ja no em serveixen perquè ara en destacaria altres frases. Borges ens parla d’escriptors preocupats per l’enigma de l’univers, però ho diu amb un to que sembla com si ell mateix fos un astronauta, d’adjectius que fan una traducció digna o excelsa de l’art de contar històries. Hi ha moments en què el poeta es projecta sobre ell mateix o el llibre que té entre les mans i tot és metàfora i etimologia. Levita.