Mesells fins a l’extinció

Oportunitat desaprofitada. La crisi mundial que ha generat la pandèmia de la Covid semblava, al principi, que podia convertir-se en un punt i a part, en una circumstància límit que ens obligaria virar el model socioeconòmic. S’imposava el teletreball, es reduïa la mobilitat i, en conseqüència, la contaminació atmosfèrica, redescobríem la natura, el sector econòmic es reinventava, les relacions socials mutaven... tantes coses van canviar quasi d’un dia per l’altre! (I no tot va ser bo, també s’ha de dir.) No s’ha de ser incrèdul i pensar que el món el podíem capgirar com un mitjó d’un dia per l’altre, però sí que s’obria una porta al replantejament de moltes situacions. Però la sensació només va durar unes setmanes. Aquella petita ingenuïtat que alguns alimentàvem de seguida es va difuminar. Va arribar la vacuna i amb ella hem anat instaurant la quasi-normalitat arreu, que acaba sent pràcticament el mateix que la normalitat de la prepandèmia. Oportunitat perduda. I era un bon moment. Ens ho diuen uns 300 catedràtics dels Països Catalans que han signat un manifest que lliga la Covid i la crisi climàtica i insta a un canvi de model integral. No són els únics. D’arreu del món ens arriba el crit d’alarma. Estem totalment sords. Mesells fins a l’extinció.