Discriminació per edat

Segons l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut (OMS), una de cada dues per­so­nes al món són eda­tis­tes envers les per­so­nes grans, és a dir, tenen este­re­o­tips, pre­ju­di­cis i acti­tuds dis­cri­mi­natòries envers aquest col·lec­tiu. L’eda­tisme té efec­tes per­ju­di­ci­als en la salut física i men­tal i uns ele­vats cos­tos soci­als. Més enllà dels com­por­ta­ments indi­vi­du­als cap als anci­ans –en gene­ral molt millo­ra­bles– vol­dria posar el focus en les pràcti­ques d’ins­ti­tu­ci­ons que són de menys­te­ni­ment cap a ells. Com ara la política d’algu­nes enti­tats bancàries amb el tan­ca­ment d’ofi­ci­nes i també de cai­xers automàtics en loca­li­tats rurals, amb les difi­cul­tats que suposa per als habi­tants d’aquests muni­ci­pis, la major part dels quals són gent gran. Obli­gar-los a anar a pobla­ci­ons veïnes a fer les seves ges­ti­ons o a fer-ho via inter­net és per a molts d’ells un pro­blema que no poden resol­dre si no és amb l’ajuda d’una altra per­sona. Per tant, els treu auto­no­mia, la mateixa que des de la soci­e­tat se’ls reclama que tin­guin per fer front a totes les qüesti­ons de la vida. I un altre àmbit del qual, arran de la covid, també han estat apar­tats és el dels ambu­la­to­ris, un lloc on tro­ba­ven suport mèdic i sobre­tot anímic. La falta de ser­veis pre­sen­ci­als es tra­du­eix també en soli­tud, una cir­cumstància de la qual aquest col·lec­tiu va sobrat.