Liderar el país

Arran de la con­vo­catòria del congrés de Junts per Cata­lu­nya i del to gene­ral més aviat baix que viu el país, amb nota­bles excep­ci­ons com ara el bar­ce­lo­nisme, estimo posi­tiu fer una defensa dels par­tits polítics, si més no en ter­mes gene­rals i per una seqüència lògica d’evidències: els països neces­si­ten governs per ges­ti­o­nar-se. Els governs neces­si­ten par­la­ments que puguin fer con­trol d’aquests governs així com fomen­tar l’impuls de polítiques públi­ques. I, si hi ha par­la­ments, és bo que hi hagi par­tits, ele­ments cana­lit­za­dors de les dinàmiques soci­als. Al govern, al Par­la­ment i als par­tits inde­pen­den­tis­tes els pesa el pri­mer d’octu­bre. Esquerra el va abor­dar, més o menys, en la seva dar­rera con­ferència naci­o­nal. Per mi en fa una lec­tura massa der­ro­tista. I pro­posa una auto­no­misme adap­tat al moment que es passa de fre­nada en la recu­lada. Cata­lu­nya el pri­mer d’octu­bre va gua­nyar molt de ter­reny. No vam asso­lir el con­trol efec­tiu del ter­ri­tori per pro­cla­mar la inde­pendència, però vam gua­nyar ter­reny. Ara, per força, toca una bata­lla en part més defen­siva però per pro­te­gir el que vam gua­nyar, no per recu­lar. Junts té l’opor­tu­ni­tat de posar sobre la taula una inter­pre­tació de l’u d’octu­bre dife­rent de la que ha fet ERC. Amb orgull d’allò acon­se­guit; de prudència sense renúncies; de pres­tigi. Cal tenir en compte, però, que a Junts, a vega­des, més que l’u d’octu­bre el que li pesa és la política. I en aquest congrés aquest pas­siu s’hau­ria d’endreçar. Govern, par­la­ment i par­tit reque­rei­xen fer política, no només acti­visme. Cal un lide­ratge que ens digui on vol por­tar el país. Un lide­ratge sol­vent, sòlid, capaç de gene­rar con­fiança a àmplies capes de la soci­e­tat. Que els par­tits siguin sol­vents és impor­tant per al país. Que Junts l’encerti és impor­tant per al país. Per això seria reco­ma­na­ble que el seu debat intern fos també un diàleg amb el país: cap on el vol por­tar? Res­pon­dre-ho reque­reix gruix de pen­sa­ment i conei­xe­ment del país i, sobre­tot, lide­ratge.