Dissortada cultura

A la dècada dels vui­tanta vaig for­mar part d’un con­sell asses­sor de cul­tura del meu poble, Lla­gos­tera. Va tenir poca volada i vaig dimi­tir després d’enfa­dar-me amb el regi­dor, amb qui érem amics, perquè només era una posada en escena. He pen­sat en aque­lla experiència frus­trada en retro­bar casu­al­ment la cons­ti­tució del con­sell asses­sor de Girona del depar­ta­ment de Cul­tura. El con­se­ller era Santi Vila i el for­ma­ven tretze per­so­nes de dife­rents dis­ci­pli­nes: Anna Aguiló, Xevi Bové, Bet Cap­de­ferro. Andreu Caru­lla, Àgata Losan­tos, Alguer Miquel, Marta Negre, Maite Oliva, Martí Pera­fer­rer, Sílvia Pla­nas, Oriol Pon­satí-Murlà, Erola Simon i Pere Vila. El 16 de novem­bre de 2016 es van reu­nir al Mas Mar­roch i es va aca­bar la seva acti­vi­tat. Santi Vila va can­viar de con­se­lle­ria el juliol de 2017 i del con­sell no se’n va tor­nar a par­lar. Aquesta manca de constància, de per­sistència, de coherència en uns propòsits, és un dels grans mals de la nos­tra soci­e­tat. El fallit con­sell de cul­tura havia de ser un fòrum de tro­bada i debat del sec­tor. Per tant, la volun­tat, la idea, era bona, però l’exe­cució va ser estric­ta­ment de cara a la gale­ria. Com passa en molts con­sells d’aquesta mena. No era el cas del Con­sell de les Arts i la Cul­tura creat el 2000 per l’Ajun­ta­ment de Girona de l’època soci­a­lista, que va tenir una par­ti­ci­pació activa en la dinàmica cul­tu­ral de la ciu­tat. Però amb l’entrada de CiU al govern muni­ci­pal el 2011 es va dei­xar morir d’ina­nició. Maria Mercè Roca en nom d’ERC, el 2017, i Mònica Fer­rer, del PSC, el 2020, en van dema­nar la recu­pe­ració, però tot just ara s’està ges­ti­o­nant crear un nou con­sell des de l’àrea de Cul­tura. A Girona, hi ha dife­rents fronts oberts en l’àmbit cul­tu­ral. Per exem­ple, com recor­dava fa uns dies en un arti­cle en aquest diari l’his­to­ri­a­dor i exal­calde, Joa­quim Nadal, hi ha pen­dent de resol­dre el pla de museus de la ciu­tat. Amb ell, el pro­jecte del museu d’art modern i con­tem­po­rani a la Casa Pas­tors que encara té tota la reha­bi­li­tació pen­dent i tot just aquest any es farà una expo­sició del fons San­tos Tor­ro­e­lla però al Museu d’Història. I no se’n sap gaire res de les nego­ci­a­ci­ons entre el Bis­bat i la Gene­ra­li­tat per reno­var el con­veni del Museu d’Art. En tot cas, com deia Nadal, par­lant en gene­ral però apli­quem-ho a aquest cas, és neces­si­ten “dosis com­bi­na­des de silenci i d’intel·ligència per des­blo­que­jar-ne la sor­tida”.