El català. Sant tornem-hi!

Tot i que inne­ces­sari per als lec­tors, cal pun­tu­a­lit­zar un parell de coses. A Cata­lu­nya, el català és l’única llen­gua pròpia i, a casa seva, que cadascú faci ser­vir la que vul­gui de les mol­tes que es par­len al país. Diuen que hi ha molts habi­tants que tenen el cas­tellà com a llen­gua pròpia; tants com par­lants del turc en mol­tes ciu­tats i bar­ris d’Ale­ma­nya, o d’àrab en mol­tes ban­li­e­ues fran­ce­ses o bel­gues, i ningú no demana per­cen­tat­ges d’aques­tes llengües en l’ense­nya­ment dels socis euro­peus. Per con­tra, els fang i els bubí, entre d’altres, de Gui­nea Equa­to­rial o els àrabs i ama­zics del Sàhara Occi­den­tal no par­len espa­nyol perquè els vin­gui d’herència, sinó perquè l’estat del qual eren colònia, a més d’espo­liar-los durant anys, va “con­ver­tir” les seves llengües en secundàries davant la llen­gua de la metròpoli. Les lleis espa­nyo­les –o autonòmiques– poden dir el que vul­guin, i els jut­ges –per sobre de tot, espa­nyols– les inter­pre­ta­ran sem­pre des de la pers­pec­tiva colo­nial. Men­tres­tant, els polítics nos­trats, al llarg de totes les legis­la­tu­res, han fet lleis per pro­te­gir la llen­gua davant dues inva­si­ons, l’ofi­cial i la del car­rer; però els nos­tres governs han fet ben poca cosa per fer-les com­plir, no fos cas que s’enfadés l’amo... A les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques –i en la majo­ria de les pri­va­des– ja els ha anat bé per reduir cos­tos... sem­pre a costa del català. Això és pur colo­ni­a­lisme.

Però, ves per on, ara els polítics d’aquí legis­len com ho farien a la metròpoli i els fan la feina bruta! Com en el tema de l’espoli fis­cal i tants d’altres, només un estat propi, com ho són Ale­ma­nya, França o Bèlgica, podrà man­te­nir la llen­gua pròpia en el lloc que li per­toca sense haver de dis­cu­tir cada dos per tres. A veure què dirien alguns si Vladímir Putin envaís Espa­nya i exigís un 25% de rus a les esco­les!