Carod: Divisió d'opinions

Tal com ha consagrat el vocabulari taurí més castís, la feina del mestre Carod a la plaça de toros de Televisió Espanyola ha acabat en divisió d’opinions al país germà –en expressió genuïna de l’afectat–: els uns han tingut un gran record per al seu pare i els altres per a la seva mare. Així de dura és la vida al ruedo.

Ahir les emissores de ràdio de la gran capital bullien d’indignació i supuraven fel. Engegar-ne una era com obrir la tapa del dipòsit de gas i inspeccionar-lo amb un llumí. Els taxistes més fidels de la COPE feien patir de bon matí la resta de la fauna automobilística de Barcelona. Conduïen a cops d’irritació. Era fàcil localitzar-los: els seus vehicles circulaven saltant i deixant anar espurnes. A Catalunya, paradoxalment, entre la classe pensant hi havia la unanimitat contrària.

Fins i tot els detractors més severs del diestro republicano ahir el felicitaven des de les tertúlies de les ràdios autòctones i resistents pel “cop de geni”. Deixant al marge les reaccions catalanes i el profit polític que Carod en pugui traure, això de Madrid ni s’entén ni té remei. Què va dir abans-d’ahir Carod-Rovira a Televisió Espanyola que no diguin cada dia, en sentit estrictament i exactament contrari i amb una mala llet molt més còsmica, la majoria dels polítics del PP i una minoria selecta però efectiva des del PSOE?

Cada declaració de Mariano Rajoy és un insult. Cada intervenció radiofònica o televisiva dels contertulians habituals és un tret de bilis. Quantes bestieses han hagut de sentir-se els catalans durant el tràmit cap al Gòlgota de l’Estatut? Carod-Rovira va aplicar a TVE unes petites dosis de la teràpia que ells ens administren amb càrrega letal sistemàticament. Ara els pica una mica allà on aquí ens cou a l’engròs. Doncs que es rasquin i a veure si s’escalden.