Commemoracions incompletes

L’anunci de les com­me­mo­ra­ci­ons cul­tu­rals per al 2023 ha aixe­cat con­trovèrsia per algu­nes absències cla­mo­ro­ses. Con­fiar el record a les ins­ti­tu­ci­ons com­porta aquests dis­gus­tos, encara que és bas­tant inex­pli­ca­ble que el govern hagi pres­cin­dit fins i tot d’“un dels seus”, Josep Pous i Pagès, i just quan la pèrdua de la seva pri­mera i tenaç experta, M. Àngels Bosch, n’hi hau­ria hagut de fer memòria. L’omissió comesa en el cas d’Albert Ràfols Casa­mada (i de la seva dona, Maria Girona, també nas­cuda el 1923) és més feri­dora, però més aviat con­seqüent amb la gan­du­le­ria amb què ja es va dei­xar per­dre el seu arxiu, liqui­dat a la vista de tot­hom en un mer­cat de vell. Com en temps de misèria, hau­rem de con­ti­nuar cele­brant-los en la inti­mi­tat.