A la política s’hi ve plorat

A la política s’hi ve plorat, entrenat per entomar traïcions i amb els deures professionals i emocionals fets. Amb les aliances internes i externes acordades, i amb un cervell d’aquells que qualifiquen d’altes capacitats per canviar en qüestió de segons les estratègies si els pactes s’estronquen. Els ideals es defensen als carrers, però als ajuntaments i als parlaments s’hi va a fer política. I fer política no es només intentar que aquests anhels es transformin en lleis o en ordenances, que també. S’hi va a negociar, a convèncer l’altre, a posar-se d’acord, a patir pel resultat. A treballar.

L’alcaldia d’una ciutat de més de 100.000 habitants no és la presidència d’una escala de veïns. Mereix respecte. Per ser-hi cal exigència i preparació. I per aspirar-hi, encara més. Que venen temps durs, diuen, i els veïns de Girona –de tots els barris– viuen problemes d’assistència social, de netedat, de talls de llum, d’urbanisme mal dissenyat o d’absència de carrils bici. Del que sigui. I no poden quedar a mercè d’improvisacions ni de balls de candidats.

Quan una alcaldessa anuncia que plega, la seva formació té l’obligació moral, política i gairebé professional de presentar el relleu mastegat, a punt i amb un llacet per fer bonic. Si Madrenas tenia clar que no repetia com a candidata, la maquinària del seu partit s’havia de posar en marxa per buscar una substituta o un substitut pactat, amb el màxim consens. No obligar els electors a viure un serial d’ara m’enfado o ara no et volem. Que l’abstenció està creixent de manera imparable. I per arrabassar vots cal un producte potent, visible i que arribi, al carrer i a les plataformes.

Altres formacions, algunes de les quals tampoc han dit clarament qui és el seu candidat, ja aspiren a molt per les xarxes. Dir que dones suport a la festa de Sant Daniel o al bàsquet de Fontajau és acceptable. Cal, però, més ambició d’imatge. En l’era dels influencers, de les grans facultats de relacions públiques i de ciències polítiques es troba a faltar una revolució en la presentació dels candidats. Un llançar-se més a la piscina i no comptar que, com que fa temps que ets a l’Ajuntament, ja et coneixeran i optaran per tu.

No s’hi val a donar per fet que les baralles internes dels rivals t’afavoriran. Seria bo tenir polítics que es guanyen el càrrec, que no l’obtenen només perquè els altres l’han perdut. I això va per tots.