opinió
El compromís continua
Fa una setmana exacta de la mort de Sebas Parra. Va ser just l’endemà d’un acte de l’Agenda Llatinoamericana Mundial a la Fundació Valvi de Girona en què els assistents havíem pogut escoltar la que ha acabat sent la seva última intervenció en públic. Així, un dia abans de morir, i a través d’un escric que va llegir l’amic Manel Mesquita, en Sebas s’excusava per no poder ser a la trobada on se l’homenatjava, un agraïment compartit amb Jaume Soler, Joan Surroca, Núria Ribas, i jo mateixa com a periodista d’aquest diari. Un acte de reconeixement a la seva tenacitat i coherència en la defensa de les grans causes de l’agenda impulsada per Pere Casaldàliga: la pau, la solidaritat, la igualtat... la lluita, en definitiva, per un món millor per a tothom. “Entenc aquest reconeixement com un gest coral i participatiu propi de l’educació popular que genera i alimenta l’Agenda des del primer dia fins aquesta del 2023. Vull dir que, a casa nostra, des d’un primer Jordi Planas –educador-motor sempre–, a l’actual Jordi Pujadas, també arbucienc, passant pels Delàs, Mancebos i tantes i tants que han fet, refet i divulgat l’Agenda, els calendaris i materials didàctics, tenim moltíssima gent anònima que ens ha ajudat a poder reconduir la vida amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca, que ens diu el poeta”.
Són les paraules que va deixar escrites en Sebas i que apunten directament cap a allò que va ser el seu motor vital: l’educació popular. Aquest manxec-saltenc-eugenienc ens deixa un enorme llegat pedagògic i solidari, i sobretot una gran petjada humana. Recordo les converses que teníem en el primer consell de redacció de les pàgines de solidaritat i cooperació que aquest diari va impulsar els anys noranta en el marc de la campanya pel 0,7%. Entre discussions sobre disseny gràfic i sobre les diferències entre informació i opinió, ell i els altres companys de la Coordinadora d’ONG Solidàries em van fer un màster impagable del que significa el compromís. Gràcies a ells vaig poder entrevistar persones anònimes però que es converteixen en referents immediats quan hi parles. Defensors dels drets humans a l’Amèrica Llatina, mares de Srebrenica, activistes sahrauís, educadors i sensibilitzadors d’aquí i d’allà... Exemples, com el mateix Sebas, que cap esforç és inútil i que no ens podem permetre deixar de creure en les voluntats transformadores.