Si ens rendim

Si ets al car­rer a Banyo­les i dar­rere teu hi ha una colla de mar­recs que juguen, els sents par­lar en català. Et gires a mirar-los: un acte reflex, curi­o­si­tat innòcua. I ales­ho­res veus que són negres, pro­ba­ble­ment fills de gam­bi­ans. Si ets del Pla de l'Estany, et que­des igual. Si ets de Vic o de Girona, no hi veus res d'estrany. Si vens de Bar­ce­lona, al·luci­nes.

No deu ser casual que l'escrip­tora Najat El Hachmi s'hagi criat a Vic, la ciu­tat tri­ada com a ter­ri­tori amic per a la pre­sen­tació de la cam­pa­nya Si us plau, parla'm català. És l'altra cara del dese­qui­li­bri ter­ri­to­rial. A l'àrea de Bar­ce­lona, la presència del cas­tellà és abas­se­ga­dora des dels anys 70, i cap govern no ha fet res per cap­gi­rar-ho: no s'ha con­ver­tit la llen­gua pròpia en real­ment necessària. L'ense­nya­ment és en català, però s'acaba cada dia a les cinc de la tarda. I si t'adre­ces en català a un nou­vin­gut, en el 98% dels casos fan mala cara o cara de no enten­dre't perquè hem dei­xat que cre­gues­sin que la llen­gua útil és el cas­tellà. Ens anem ren­dint. Cada dia.

Ara, una cam­pa­nya ens demana volun­ta­risme con­tra­cor­rent, ens reclama que no ens ren­dim. No ho farem, perquè si ens ren­dim per­drem. Volem gua­nyar?