Nou activisme ecològic, valuós i necessari

L’apa­tia i covar­dia de les ins­ti­tu­ci­ons glo­bals i de les potències econòmiques en ter­mes de política climàtica ha empès a un canvi de para­digma en els movi­ments de defensa d’un futur efec­ti­va­ment sos­te­ni­ble més enllà de l’asèpsia dels tex­tos ofi­ci­als. El nou acti­visme ecològic té uns ros­tres extre­ma­ment joves i capa­ci­tat per anar pas­sant pan­ta­lles quan una estratègia es con­si­dera esgo­tada. Ho sap bé Greta Thun­berg, que, després de cinc anys d’alçar la veu a la cara dels alts repre­sen­tants polítics en les cime­res del canvi climàtic, ha que­dat rele­gada per les acci­ons d’empas­ti­fada d’obres d’art, un mètode cri­da­ner i que ha cau­sat gran alarma però ja també en declivi i subs­tituït pel tall de car­re­te­res quan un jove s’enganxa les mans a l’asfalt. Són acci­ons que allu­nyen els joves de l’eti­queta d’aco­mo­dats, des­mo­ti­vats i blanc d’acu­sa­ci­ons tòpiques. Si als joves se’ls reclama espe­rit crític, després no s’hi val el mal si fan, mal si no fan. De pro­tes­tes en vin­dran més. Són impre­vi­si­bles, ima­gi­na­ti­ves i efec­ti­ves en ter­mes d’impacte mediàtic. Van pel camí de gua­nyar la bata­lla de l’opinió pública. Influir en la presa de les grans deci­si­ons és el sos­tre que els queda per tren­car.

Con­si­de­rar les pro­tes­tes com atemp­tats con­tra el patri­moni artístic és un sim­plisme malin­ten­ci­o­nat. En pri­mer lloc, perquè no s’ha malmès res però sobre­tot perquè l’argu­ment que sos­te­nen els autors és irre­fu­ta­ble: l’art dei­xarà de tenir sen­tit com a lle­gat del pas­sat perquè si no queda pla­neta tam­poc no hi haurà lle­gat pos­si­ble per a les gene­ra­ci­ons futu­res. Un dels grans objec­tius de les ins­ti­tu­ci­ons és la seva pròpia per­vivència, jus­ti­fi­cada a par­tir de la per­cepció que són ens útils. Per acon­se­guir-ho també han d’escol­tar i enten­dre els joves que d’aquí a pocs anys han d’aga­far el relleu i que avui se n’allu­nyen mas­si­va­ment perquè les con­si­de­ren segres­ta­des pels interes­sos econòmics i res­pon­sa­bles de posar en risc el futur del pla­neta amb la seva ino­perància. Uns joves que saben que no viu­ran millor que les gene­ra­ci­ons ante­ri­ors però com a mínim volen viure. Una demanda de mínims que neces­sita res­pos­tes a temps.