Colau ens arrossega al ridícul

“Donem un suport ferm a la unitat del poble i el territori d’Espanya”, deia, solemnement, el president palestí, Mahmud Abbas, en un dinar oficial que li van oferir els monarques espanyols al Saló de les Columnes del Palau Reial. Havien passat poques setmanes de les agressions policials del Primer d’Octubre, i el líder palestí va aprofitar la necessitat de comprensió internacional del règim espanyol per ser rebut, amb tots els honors, a Madrid. No era el reconeixement oficial –que encara no ha arribat–, però sí una bona foto per als palestins i una advertència espanyola a Israel. La diplomàcia funciona així i els catalans, simplement, vam perdre.

Cinc anys més tard, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit trencar relacions amb Israel i suspendre l’agermanament amb Tel-Aviv. Una decisió que ha estat justificada amb unes vagues explicacions emocionals, sense que se sàpiga per què ho fan ara, a finals del segon mandat d’Ada Colau, i no abans, amb la mateixa conjuntura. Tampoc no queda clar per quina raó s’actua formalment contra Tel-Aviv i no contra Dubai, als Emirats Àrabs, la iraniana Isfahan, els agermanaments amb quatre ciutats xineses o Tetuan, una ciutat sota el mandat de la cleptomonarquia del Marroc... En definitiva, no es tracta d’una decisió diplomàticament discutible, ni d’un error d’estratègia internacional. És una frivolitat més d’un govern municipal que està enfonsant Barcelona en la decadència i, el que és pitjor, el ridícul. Una postureta infantil que s’acaba en una declaració inútil, que no serveix el més mínim per avançar ni un mil·límetre en el reconeixement del poble palestí ni, menys encara, en la causa justa que és posar fi al patiment d’un país humiliat i maltractat. Encara més, ni tan sols hi ha hagut una reacció oficial palestina que limités, ni que fos una mica, la vergonya aliena de la bufonada colauista. Hem tocat fons, barcelonins.