Cinema d’Oscar

Tan habi­tu­ada a veure pel·lícules i sèries des del sofà de casa arran de la pandèmia, encara ara m’agafa des­pre­vin­guda que a la sala del cinema es faci negra nit i que durant una hora i mitja tota la meva atenció es pugui cen­trar en una sola pan­ta­lla: la de la sala 2 del cinema Truf­faut de Girona. Cal dir que vaig encer­tar del títol: The quiet girl, un drama rural irlandès que té com a llen­gua prin­ci­pal el gaèlic i que, tot i estar nomi­nada, es va que­dar sense l’Oscar a la pel·lícula estran­gera. Un film inti­mista que, per com s’explica la història, amb llargs silen­cis i mira­des pro­fun­des, i una foto­gra­fia que enfoca en els detalls, toca pro­fun­da­ment l’ànima del públic. És un plaer escol­tar-la en gaèlic –llen­gua mino­ritària que juga a favor del ritme de la trama– i lle­gir els subtítols en català. Una estona després de veure-la, sento per la tele­visió que els cine­mes espa­nyols van tan­car el 2022 amb un balanç que si bé és millor que el del 2021 (amb 379 mili­ons d’euros de recap­tació i 61,2 mili­ons d’espec­ta­dors), que­den per sota (en un 40%) de les xifres de la pre-pandèmia. Els empre­sa­ris expres­sen pre­o­cu­pació per aquesta lenta recu­pe­ració del sec­tor que afecta direc­ta­ment la seva super­vivència. La pres­cripció és clara: menys con­sum de pla­ta­for­mes, més experiències d’Oscar.