‘Ordures’ de Farners
Et parlaria del castellanisme basura, però el cas és que penso en la Catalunya del Nord: allà no els afecta... Parlem, va, del gal·licisme poubelle. El terme ve del cognom d’Eugène Poubelle, un prefecte francès que a finals del XVIII va imposar un nou sistema de recollida d’escombraries. Des d’aleshores, llençar els sobrants à la poubelle vol dir baixar-los al contenidor comunitari. Potser perquè aquest tema fatiga com cap altre, els francesos també tenen el terme“ordures, que ve del llatí horridus (horrorós, indesitjable). A Santa Coloma han eliminat la poubelle, però l’assumpte continua sent d’ordures. Que consti que l’esforç ha estat molt gran i que l’exregidor de Medi Ambient Pep Prat hi ha posat els cinc sentits. La recollida porta a porta es compta més per èxits que no pas per fracassos, entre altres coses perquè es va saber fer una tasca pedagògica prèvia molt ben pensada. L’assumpte, però, és tan antipàtic que difícilment tindrà cap solució municipal, comarcal, nacional o estatal. El mateix regidor m’explica que han detectat un increment notable de compreses, bolquers i tovalloletes que embussen els filtres dels desguassos públics. Culpa dels ciutadans? Aquest tipus de deixalla es baixa en bosses catalogades a part, com a material sanitari. Tanmateix, per què caram la gent ha de saber que acabes de menstruar o que tens incontinències? No tens dret a una privacitat que sembla indiscutible en moltes altres facetes de la vida quotidiana? –Doncs no ho sé, tu, llença-ho pel vàter i estira la cadena... Ara multiplica, lector, aquesta solució (indesitjada però comprensible) per unes quantes centenes i ja tenim el problema exposat. Això sense comptar que el porta a porta també genera dubtes legals amb les ordenances sobre barreres arquitectòniques, el fenomen ja conegut com a “turisme d’escombraries” i el perjudici per a determinats col·lectius que no són a casa seva quan toca... Mentrestant, emparats per la desídia de les autoritats europees, les grans superfícies continuaran venent-te un parell de pomes embolicades o mitja lliura de mongetes disposades en un tupper de plàstic. Solucions? Mira, què diu aquest: –”Entesos, malgrat els 70m² del meu pis, guardaré l’orgànic i el rebuig al balcó fins a la pròxima passada, però a tu, dirigent buròcrata de Brussel·les, et fotria... à la poubelle!”
