El lector escriu

Avui ploro la teva partida

Acluco els ulls i, recolzant-me a la finestra, parlem, com de costum. Rialles, anècdotes dels teus pares, fills, dones, germà, avis o amics de tota la vida. Em deies que els anys que jo visqués serien com petjades en el cor, plenes d’emoció, de sensacions, de curiositats, de misteris. També m’explicaves que no només jo podia ser feliç amb mi mateixa, que necessitaria persones com jo o com tu al meu voltant i que ploraria molt i que cada vegada ho faria amb més intensitat. Que el camí de la meva felicitat només el podria fer jo llarg o curt, que dependria de mi. Ara que no hi ets, pare, i que vas ser una gran lliçó de vida, et ploro, et reconec en cada rialla o alegria d’un infant, en el meu dia a dia, en el meu present, on sigui, a totes hores, és un orgull.

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia