Lectures abandonades

Arran de la notícia que la selectivitat suprimirà les lectures obligatòries comunes de català i castellà a partir de l’any vinent, estic molt contenta d’haver tingut un professorat excel·lent que em va obligar a llegir obres que després vam estudiar i comentar. La Regenta, de Clarín; Tirant lo Blanc, de Martorell; Artículos, de Larra; La plaça del Diamant, de Rodoreda... i molts més llibres que van conformar una llarga llista de lectures que des de llavors ja no s’ha aturat mai més. Per la resta, puc dir que, tal com van les coses, haurem estat unes generacions enquadrades entre finals del XX i començaments del XXI on el fet de poder accedir a un bagatge cultural, de tipus humanístic, i posseir-lo, tenia valor i sentit, i definia una millora de la persona.