“M’he quedat sense casa”
Perdre una casa no és només perdre un sostre; és perdre un espai ple de records, d’història i d’identitat. A València, molts veïns es veuen obligats a abandonar les seves llars de tota la vida. Imaginem què deu significar veure’s forçat a marxar d’un lloc que ha estat la base de la teva vida, dels teus records d’infantesa, de la teva comunitat. Com pot afrontar un ésser humà una pèrdua tan profunda? Quan la vida fa una volta tan dràstica, les persones es queden no només sense una casa, sinó sense l’estabilitat que els permetia construir els seus somnis i projectes. Necessitem una societat més sensible davant d’aquestes situacions. Perdre una llar no hauria de ser una realitat a la qual s’hagi d’enfrontar cap persona en una ciutat que vol cuidar els seus habitants.