No em diguis “bon any!!!”

No hi posis tres signes d’exclamació per fer córrer el temps, que hi ha coses que els anys no esborren. No hi posis tres signes d’exclamació com si poguessin afegir-hi normalitat; com si em poguessin convèncer que allò són coses que passen, que s’escapen del nostre control; com si poguessin transformar màgicament tot el dolor i el record de com em vas ignorar, de les paraules que em vas dir i les que no em vas dir; com si poguessin afegir-hi l’alegria que ara a tu et convé que tingui; com si poguessin diluir que tu i jo no tenim res a veure, per intentar acostar-te més a una mena de nosaltres que t’aniria millor. No em desitgis una bona entrada d’any ara que ja és tard i que he caminat a les fosques quan tu no hi eres gens, ni et va importar el meu patiment.

No em desitgis felicitat, que no vull res que vingui de tu perquè em fas por i no sé qui ets, i sospito que amagues en aquests desitjos un altre engany a favor teu.