Que, tal com ha evidenciat la recent enquesta d’usos lingüístics, el principal problema del català sigui el progressiu i alarmant descens de l’ús social no ens ha de fer deixar de banda que també és molt important que es parli bé. I no m’estic referint a les persones immigrants, sinó als mateixos catalanoparlants que, per deixadesa, no tenim prou cura a l’hora de parlar més bé la nostra llengua. No pretenc que siguem tots uns Pompeu Fabra, però sí que ens hi esforcem una mica més i evitem emprar tantes expressions provinents del castellà. Ara bé, els qui, en primer lloc, han de donar exemple respecte a aquest bon ús són els professionals dels mitjans de comunicació, especialment de la CCMA, els funcionaris públics, així com els polítics catalans, atesa la seva funció de servei públic. I, per damunt de tots ells, els mestres, els quals són un mirall per als seus alumnes. Amb motiu del Dia de la Ràdio, Catalunya Ràdio es va traslladar a una escola del Garraf i, quan senties els diversos grups de nens i nenes de cinquè i sisè de primària, t’adonaves que el seu nivell de català és “francament millorable”, ja que, a banda de la pràctica absència de les vocals neutres, hi apareixien força castellanismes a l’estil de bueno, pues, o sea, pero, machista... El problema, però, és que, quan senties algunes de les seves professores, elles també feien servir els mateixos bueno o pero bueno. A l’escola li calen moltes més hores de català per tal d’arribar al nivell d’excel·lència que requereix el nostre sistema educatiu i poder adquirir així una base prou sòlida que garanteixi el futur de la nostra llengua, però dubto que això s’assoleixi amb el nou sistema d’aprenentatge per projectes.