Els nostres dirigents europeus, que tant i tant ens estimen i es preocupen pel nostre benestar, han anunciat la necessitat urgent de tenir a casa un “kit de supervivència”. Un lot, una reserva, de comestibles duradors, medecines, eines, llum, paper higiènic... que ens servirà –oh, meravella de meravelles– per aguantar sans i estalvis tres dies, tres, les catàstrofes militars, climàtiques, sanitàries que s’acosten implacables. L’home del carrer, però, no ho acaba de veure clar. “Voleu dir?”, fa una mica fart de tant de teatre i tanta alarma prefabricada. Tres dies a caseta serviran de res contra un tsunami ferotge? Contra un incendi rabent? Contra la pesta negra o, el que és pitjor, contra una invasió de les hordes soviètiques i postsoviètiques? No morirem tots, lot inclòs, ofegats, socarrimats, volatilitzats? Ep, no dic que no calgui estar preparat, però això del kit-kat, dic, del kit de supervivència fa un tuf de conte de terror que fa caure de cul. Un conte inventat pels poderosos per tenir el personal ben espantat i ben collat i poder seguir ells fent la viu-viu.