Som la prioritat de PP/Vox

Quan encara no s’han cons­tituït els nous governs del PP/Vox per ajun­ta­ments i comu­ni­tats autònomes ja comença a ser evi­dent qui­nes són les mesu­res de màxima pri­o­ri­tat per a aquesta gent. Els més explícits són els nous gover­nants de les Illes i el País Valencià, que han anun­ciat una pri­mera bate­ria de mesu­res con­tra la llen­gua dels seus ter­ri­to­ris. Resu­mint-ho, es tracta de resi­du­a­lit­zar la presència del català a l’admi­nis­tració per la via de limi­tar al cas­tellà els reque­ri­ments lingüístics dels fun­ci­o­na­ris; també pen­sen ata­car l’ense­nya­ment en català incen­ti­vant que els pares tin­guin capa­ci­tat de vetar la llen­gua a les esco­les. I, final­ment, tots aquests polítics cas­te­lla­no­par­lants es com­pro­me­ten a favor del seces­si­o­nisme lingüístic i con­tra les enti­tats i ins­ti­tu­ci­ons que res­pec­ten i fomen­ten l’ús de la llen­gua en aquests ter­ri­to­ris.

Natu­ral­ment, el pro­grama polític de PP/Vox va molt més enllà. Hi ha tota mena de mesu­res i acti­tuds regres­si­ves con­tra les dones, el col·lec­tiu LGTBi, la lli­ber­tat reli­gi­osa, la memòria històrica o els immi­grants. Però –ben sig­ni­fi­ca­ti­va­ment– queda clar que el que pen­sen és que la pri­mera car­nassa que han d’ofe­rir als seus votants és un a por ellos con­tra el català i els cata­la­no­par­lants. D’entre les mol­tes que tenen han triat una fòbia pri­o­ritària... I ens han ele­git a nosal­tres.

Així les coses, no cal tenir una bola de vidre per intuir que la pri­o­ri­tat política d’un pro­ba­ble govern de dreta/extrema dreta a Madrid pas­sa­ria per ori­en­tar els canons de forma clara –i, fins i tot, sobre­ac­tu­ada– con­tra la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes. El seu elec­to­rat demana més pressió i més repressió en el front català i pre­fe­rei­xen aquesta bata­lla a qual­se­vol altra. Som, als seus ulls, l’ene­mic més feble. O sigui que, es miri com es miri, aquest país neces­sita recu­pe­rar la uni­tat que els par­tits van tren­car. Ja és super­vivència.