Mutilar la pàtria

“No hi ha millor sub­or­di­nació a l’españolismo uni­fi­ca­dor que la pràctica política i la cul­tura de la muti­lació”, escri­via l’esti­mat peri­o­dista i escrip­tor mallorquí Antoni Serra. Ho feia en un arti­cle publi­cat al número monogràfic que la revista Lluc (novem­bre/desem­bre de 1979) dedi­cat a la cele­bració del “750 ani­ver­sari de la Con­questa de Mallorca per Jaume I, el pare de la gran Pàtria cata­lana, for­ja­dor dels que avui ano­me­nam Països Cata­lans”. A l’edi­to­rial trac­ta­ven del con­cepte de Països Cata­lans que, “en el temps de l’últim dic­ta­dor espa­nyol, no era ni accep­tat ni rebut­jat –sim­ple­ment igno­rat– i avui [es refe­rien a l’any 1979] és un con­cepte polèmic i, fins i tot, una mica tabú. I això tant al car­rer com a la praxi política”. A l’arti­cle, rebut­ja­ven entrar en polèmica perquè, tan­ma­teix, la con­si­de­ra­ven inútil. Ara, el que sí que afir­ma­ven és “la rea­li­tat dels Països Cata­lans com a comu­ni­tat històrica, cul­tu­ral i naci­o­nal”.

“En el pla polític tal volta per ara no podem anar més enllà –escri­vien–, però no per això renun­ciam a l’asse­ve­ració de Lluís Martí [diri­gent repu­blicà i prin­ci­pal orga­nit­za­dor a Mallorca del Bloc Assem­ble­ista]: «Cata­lu­nya, València i Mallorca –afe­gim-hi, com és natu­ral: les altres Illes– arri­ba­ran a gover­nar-se elles soles.»”

Enguany farà 44 anys que un grup d’intel·lec­tu­als, peri­o­dis­tes i polítics varen enra­o­nar sobre la neces­si­tat de per­fi­lar i con­so­li­dar una consciència comuna naci­o­nal, a par­tir de la rea­li­tat con­creta de cada un dels països. Era el moment idoni; res­ta­ven qua­tre anys per apro­var l’Esta­tut d’Auto­no­mia de les Illes Bale­ars. De lla­vors ençà, l’Esta­tut ha estat objecte de qua­tre refor­mes. Si l’objec­tiu era cons­truir la casa que ens des­cri­via Gui­llem For­teza, no ho han acon­se­guit. “Per fer la volta de cre­ue­ria, pri­mer cal ree­di­fi­car cada una de les pilas­tres amb mate­rial del nos­tre país; una vegada que les tres pilas­tres ten­guin la mateixa resistència i alçada, ales­ho­res es podran unir amb els ner­vis pels quals cir­cu­larà l’espe­rit de la nos­tra naci­o­na­li­tat comuna”, resava l’escrip­tor. La rea­li­tat és que estam davant una pràctica política de muti­lació i ani­qui­lació de la cul­tura pròpia.

El 31 de desem­bre no se cele­brarà la Diada de Mallorca que es feia coin­ci­dir amb la Con­questa del rei En Jaume. El govern de Marga Pro­hens ha menys­tin­gut aquesta data històrica. La Diada serà el dia 12 de setem­bre seguint l’acord sig­nat per PP i Vox, i es fa coin­ci­dir amb la data en què el rei Jaume II va sig­nar la Carta de Fran­questa de Mallorca. Aquesta carta feta per Jaume I, l’1 de març de 1230, con­ce­deix drets als habi­tants del Regne de Mallorca amb la fina­li­tat d’atreure-hi pobla­dors. Pro­hens també en vol atreure, de pobla­dors, pot­ser per asse­gu­rar-se la con­tinuïtat al cap de la pre­sidència del govern balear. L’exe­cu­tiu acaba d’apro­var un decret que per­met créixer en altura, divi­dir cases, trans­for­mar comerços en habi­tat­ges i com­plaure els hote­lers que tenen esta­bli­ments turístics obso­lets; els podran trans­for­mar en habi­tat­ges.

Podríem enten­dre que l’estratègia de ful­mi­nar el català com a requi­sit a la salut pública s’emmarca en la mateixa línia. Recor­dem Carme Junyent: “Morir-se en català és un dret dels cata­lans” i que “l’admi­nis­tració hi té coses a dir i a fer.” Malau­ra­da­ment, no a les Bale­ars. A mesura que avan­cen els dies, Vox cobra força. Ara, recor­den l’acord de gover­na­bi­li­tat. També varen sig­nar eli­mi­nar el català com a requi­sit a tota la funció pública, no només a sani­tat. Quan s’eli­mina el requi­sit dels fun­ci­o­na­ris a conèixer les dues llengües, s’eli­mina el dret dels mallor­quins, menor­quins, eivis­sencs i for­men­te­rencs a ser ate­sos en la nos­tra llen­gua. Qui garan­tirà els drets esta­tu­a­ris de la ciu­ta­da­nia de les Illes Bale­ars a emprar el català davant de l’admi­nis­tració?

Veim que les muti­la­ci­ons que l’extrema dreta vol exe­cu­tar no només són lingüísti­ques i cul­tu­rals, van més enllà: afec­ten el ter­ri­tori. Aquest estiu a les Bale­ars s’ha batut un rècord històric: s’ha superat per pri­mera vegada els tres mili­ons de turis­tes a l’estiu i el govern ja estu­dia com fer-ho per incre­men­tar el nom­bre de cre­uers a Palma. Pot­ser ha arri­bat l’hora de recor­dar la frase de l’escrip­tor Miquel Ferrà: “Si una naci­o­na­li­tat no admet inte­gra­ci­ons arbitràries, tam­poc no admet muti­la­ci­ons arbitràries.” Els pilars tron­to­llen perquè no s’ha valo­rat el mate­rial propi del país i aquesta desídia ve d’enrere.